Erika Rubio va complir en la victòria per 3-0 davant el CP Cacereño un d'aquells somnis que es construeixen quan una jugadora forma part d'una pedrera. La portera, que va arribar al Levante UD Femení amb huit anys, ha passat per totes les categories del futbol base granota fins a debutar amb el primer equip el passat diumenge. 

Onze temporades després de la seua arribada al club, el treball, l'esforç, la perseverança i la paciència han trobat la seua recompensa. "La veritat és que és una sensació inexplicable, després de tants anys a la graderia veient eixir el primer equip, estar allí, la veritat és que era una cosa que no m'imaginava i va ser brutal". La victòria i la porteria a zero van completar un debut que, per a ella, no podia haver sigut millor: "Jo crec que és el somni de tot jugador que debute".

Defendre la porteria té una particularitat que fa que cada oportunitat haja d'afrontar-se amb una confiança màxima en una mateixa. Erika Rubio ha explicat com ha viscut aquest procés des de la seua posició sota pals: "Encara que portara anys entrenant amb el primer equip o amb el filial, que em va passar igual quan vaig debutar, és complicat perquè l'oportunitat al final no depén tant de tu. No és una posició de ‘vaig a eixir en els últims minuts per a demostrar’, sinó que has de confiar molt en tu”.

I eixa confiança es va reflectir sobre el terreny de joc. "Em vaig sentir bastant segura, tant amb el baló als peus com amb el baló a les mans", ha assegurat la portera, qui ha afegit que "també és d'agrair a l'equip eixa intensitat que va tindre durant tot el partit, perquè sense elles no haguera sigut tan fàcil”. La seua actuació sota pals li ha permés començar la seua etapa en el primer equip de la millor manera possible, a més de posar en valor el camí recorregut des que va arribar al club amb només huit anys.