Estic davant de la temporada de la meua vida. La declaració de Felipe Caicedo, circumscrivint la seua estada en el Levante, no és supèrflua. I si hi ha algun indicatiu d'este estat caldria prendre com principal testimoni l'excel·lent i cenyida relació que manté amb el gol. Felipao va sumar diumenge passat davant de l'Almeria va agregar el nové gol de la present temporada al seu expedient després d'acomodar-se el baló, efectuant un senyal als jugadors de futbol-sala, abans de guillotinar Alves ajustant el cuiro al pal dret de l'arquer carioca. No es tracta d'un registre menor. Tampoc adquirix un caràcter de secundari, si la perspectiva se centra en l'empremta del Levante com a equip adscrit a la Primera Divisió.
Si es tracta de buscar el referent del gol en l'elit amb l'elàstica blaugrana seria necessari viatjar pel calendari per a detindre l'acció en l'exercici 1963-1964. Pepín, en el debut de l'entitat en eixe espai, va conquistar deu gols en una seqüència de vint-i-tres partits. Des d'eixa data perviu el registre com un fita que es manté de manera impertorbable. Riga va fregar la mítica marca en el transcurs de la temporada 2006-2007 igual que Serafín en la temporada 1964-1965. El davanter d'origen africà encara que nacionalitzat holandés va materialitzar nou dianes en trenta-tres enfrontaments disputats. Un any més tard es va quedar encallat en huit gols en idèntic nombre d'encontres. No obstant això, va haver-hi un canvi de perfil i rols col·lectius de considerables dimensions materialitzat en el retorn a la categoria de Plata a la finalització del curs 2007-2008.
No pareix una quimera advertir que en temps present l'atacant equatorià amenaça els números aconseguits per Pepín. L'amenaça és real i està més que fonamentada i se sustenta a partir de l'eix cronològic que determina la conclusió de la competició de lliga 2010-2011. De fet, Caicedo podria igualar els guarismes obtinguts per Pepín si fóra capaç d'anotar dissabte que ve en l'Estadi Santiago Bernabéu. I inclús estaria en condicions de proposar un nou guarisme si repetira el doblet que en esta temporada, en recorregut, va aconseguir davant del Racing de Santander en el coliseu d'Orriols, si bé l'empresa adquirix tints d'heroïcitat davant de la dificultat extrema. Esta confrontació, sobre el verd d'un dels escenaris més heràldics en el panorama del futbol internacional, coincidix amb la jornada vint-i-quatrena de la Lliga BBVA.
Una simple regla matemàtica advertix que resten quinze cites puntuals abans de tirar les cortines de l'exercici. És a dir; s'aventura una eternitat que multiplica considerablement les opcions de Caicedo d'augmentar el seu compte en matèria anotadora, principalment si manté l'envergadura d'uns percentatges, elevats, que accentuen la consecució d'un gol pràcticament cada cent minuts. A l'expectativa de que es consumix este fet, Caicedo es dedica a igualar i superar noms llegendaris en la història del Levante. Fregar els deu gols de Pepín i convergir amb Riga i amb Serafín implica superar els set gols obtinguts per Sergio García en el retrobament amb Primera Divisió en el curs 2004-2005 o els sis de Manchev en eixe mateix interval temporal. O els set que portaven impresa la rúbrica de Wanderley en l'emocionant campanya 1963-1964.
Principals registres anotadors en una temporada:
PEPIN; 10 gols 1963-1964
RIGA; 9 gols 2006-2007
SERAFÍN 9 gols 1964-1965
RIGA; 8 gols 2007-2008
WANDERLEY; 7 gols 1963-1964
SERGIO GARCÍA; 7 gols 2004-2005
MANCHEV; 6 gols 2004-2005