Amb el Levante i l'Elx allunyats de qualsevol tipus de contingència inesperada, en el tancament de l'exercici de lliga en el Ciutat, potser calia buscar nous additius per a tractar d'accentuar el contingut de la confrontació que va enfrontar a les hosts blaugranes davant de l'esquadra elxana en l'arrancada d'una vesprada que prometia emocions fortes en espais geogràfics molt allunyats del coliseu d'Orriols, un aspecte que potser dimensione els fets succeïts en les últimes setmanes des d'una perspectiva blaugrana, després de ratificar la condició granota d'equips inscrit a la Lliga BBVA per al curs 2015-2016. La grada va trobar arguments per a confirmar els llaços de filiació que li unixen a l'esquadra que prepara Lucas Alcaraz, a partir dels moviments personalitzats dels seus jugadors. Mariño va atraure l'atenció ja en el segon acte. El meta va eixir indemne de l'enfrontament que va mantindre amb Aaron des dels onze metres sense més defensa que la lluita pel baló.

L'arquer va aguantar sense véncer-se cap als costats com si haguera decidit ancorar els seus peus a la zona intermèdia de la seua porteria. Mariño coneixia Aaron. Els dos havien coincidit en les categories inferiors. El posterior rebutge va seguir els mateixos paràmetres. Els dos protagonistes es van citar de nou. Aaron va tornar a colpejar perquè Mariño traguera una mà miraculosa que va enviar el cuiro a servici de cantó. Orriols va rugir i el porter va celebrar amb un gest de ràbia la circumstància. No va ser l'únic futbolista complimentat. El Ciutat es va alçar per a despedir Pedro López quan el lateral va prendre el camí cap als vestuaris en els minuts finals. Va ser un gest de reconeixement amb un jugador rellevant en l'entramat del vestuari encara que amb poc protagonisme en el relat blaugrana en la temporada que ja conclou. Pedro López va botar al verd amb el distintiu de capità lluint en el seu braç després de cessió d'estos drets per part de Juanfran.

Hi ha senyals en l'interior d'un vestuari que destil·la complicitat. Va ser el cas. La vesprada va començar amb un merescut homenatge. Maider es va despedir de l'afició llevantinista després d'una brillant carrera en la secció femenina de l'entitat. I la sessió vespertina amenaçava d'oferir sorpreses majors. Els futbolistes van botar al verd amb l'equipació que el col·lectiu vestirà la pròxima temporada en competició oficial. La veritat és que el duel entre el Levante i l'Elx no transcendirà en el pla esportiu. No serà recordat com una sentida ofrena als tradicionals valors del futbol. Sol ocórrer en este tipus de confrontacions amb dos rivals que van aconseguir el duel amb els deures perfectament complimentats. Morales va fregar el gol en el primer acte i Mariño va aparéixer en la recta definitiva per a mantindre inalterable el marcador de l'equip blaugrana.