És una de les conseqüències de la marxa de Vicente Iborra al Sevilla. Ungit amb la naturalesa de capità en les últimes temporades, la vacant, que significa l'eixida del centrecampista cap a terres sevillanes, determina variacions en la cúpula de la capitania del Levante per a l'exercici 2013-2014. Héctor Rodas assumirà galons en l'interior del vestuari blaugrana. És el futbolista encarregat de prendre el testimoni que deixa despresa de de si Iborra per a incloure's en el quartet que confirma als màxims representants de la plantilla granota. I no pareix una condició desconeguda per a ell, si s'escruta el seu full de ruta en la societat i es valora la seua experiència. Les votacions realitzades per la totalitat del planter, coincidents amb el stage de pretemporada en Illa Canela, durant el passat mes de juliol, van establir un orde de jerarquia que va encapçalar Juanfran.

L'assaonat defensor liderava una representació amb un clar sentit piramidal. Era el vèrtex més elevat. Iborra, Pallardó i David Navarro sorgien immediatament per darrere de la figura del defensor. Van ser els triats per la resta dels seus companys com a principals comissionats del col·lectiu. Héctor Rodas va ocupar un escaló inferior en les votacions. No obstant això, la partida d'Iborra provoca un moviment pendular que situa al saguer en el centre de l'acció. L'accés d'Héctor Rodas a este pla no produïx una mutació d'arrel en els caràcters que unifiquen als capitans de l'esquadra blaugrana en vigència per al curs 2013-2014. El gen valencià, un dels aspectes que singularitza al grup, dotant-lo d'identitat es manté intacte.

Eixa essència perdura entre els quatre jugadors amb capacitat real per a cenyir-se el braçalet blaugrana en els compromisos vinculats a la competició oficial. En eixe sentit, l'adscripció geogràfica del central seguix els paràmetres establits en els casos de Juanfran, Pallardó i David Navarro. València i la seua àrea metropolitana exercixen un clar lligam. De fet, Héctor Rodas està molt vinculat a l'entorn dels Poblats Marítims, un espai que fluïx en l'imaginari del llevantinisme perquè en els seus carrers va brollar el germen del Levante F.C. en les primeres dècades del segle XX. Héctor Rodas, l'últim a accedir a la capitania, afronta un desafiament important, des d'un prisma personal, després de pelegrinar amb paciència i amb perseverança per la totalitat dels distints escalafons que componen el futbol base de la institució blaugrana resolent els enigmes i els misteris que s'anaven succeint.

Hi ha una direcció clarament ascendent en el recorregut que va emprendre. El central complix en temps present la seua setzena temporada en la societat del barri d'Orriols. Amb el breu interval que va suposar la seua cessió a l'Elx, no hi ha vestit més camiseta que la blaugrana amb l'escut del rata penada brodat. Formar part del grup dels capitans és un repte i potser també una recompensa al treball desenrotllat, però no és una cosa desconegut des d'un prisma més íntim. Des de l'alba com a jugador granota va acostumar a lluir el braçalet i a assumir les responsabilitats inherents al càrrec de la seua més primerenca joventut. Des de la seua etapa com a aleví fins a aconseguir l'univers del primer equip passant pels infantils, cadets, juvenils i filial.