Hi ha derrotes que engrandixen per tot el que els rodeja. I també hi ha derrotes carregades d'èpica i d'heroïcitat. I inclusivament hi ha derrotes repletes de bellesa per més que l'associació d'estes dos idees comporte una terrible paradoxa. Potser el Levante va experimentar totes estes sensacions en el xoc que li va enfrontar al Real Madrid en els marges del Ciutat. Una imatge potser va marcar les percepcions antagòniques que es van desenrotllar sobre el verd. Ronaldo es desposseïa de la seua camiseta en senyal de triomf després d'esgarrar en mil trossos la igualada sobre el temps reglamentari mentres els jugadors blaugranes s'esvaïen inerts sobre la gespa davant de la mirada perduda i rutilant per les llàgrimes dels seus fidels aficionats des de la grada. L'enfrontament s'anava definitivament i amb crueltat potser quan el triomf granota pareixia més pròxim. El gol d'El Zhar pareixia consumar el que en realitat no va arribar a succeir. No és fàcil aterrir al Real Madrid i discutir-li la direcció del partit fins en dos ocasions diferents. Bava i El Zhar ho van aconseguir encara que la dita no va ser eterna i Morata i Ronaldo van sumir al feu del coliseu d'Orriols en un estat molt pròxim a la frustració. Va ser una derrota massa cruel.
El Levante es va manejar amb soltesa durant la totalitat de la confrontació. Per moments, va ser capaç de tancar al Real Madrid entorn del seu perímetre defensiu exigint respostes convincents per part de Diego López. L'arquer va volar per a desactivar un dur tir de Baba al final del primer acte. Va ser un Levante superlatiu en la seua concepció filosòfica expressada sobre el rectangle de joc que va partir d'un orde exquisit i una metodologia de treball clara. El rigor col·lectiu primava per damunt de qualsevol altra concepció. La disciplina sobre l'anarquia. I l'associació gremial sobre l'individualisme. Va ser un equip acadèmic sense fissures ni punts de fuga; un equip compacte i compromés. Ancorat sobre Pape Diop i Simao, dos roques en la zona de mitjans, l'esquadra que prepara Joaquín Caparrós va ser abalançant-se sobre el seu oponent vencent les notables distàncies que separen a ambdós esquadres. Rubén i Ivanschitz deixaven les llampades. Els minuts van ser esgarrant les cadenes dels futbolistes blaugranes i trencant complexos. Va ser un continuat i reiterat acte d'insubordinació que va tindre dos moments de màxima culminació amb els gols de Baba i de Nabil El Zhar.
La gènesi de les dianes pot denunciar la manera d'expressar-se del Levante. Acatxapats sobre la meta de Keylor, els futbolistes llevantinistes se senten alliberats quan atalaien l'horitzó i veuen espais pels quals colar-se. El Madrid durant el primer acte ni va tindre profunditat, ni rapidesa en els moviments quan els seus jugadors s'associaven amb el baló. Va ser un equip descregut. En certa manera els gols van arribar amb amplitud de mires. Xumetra va capitalitzar una contra que va concloure amb un passe de l'atacant català sobre l'entrada de Baba. Rubén va ajudar en l'acció desorientant els defensors. El davanter senegalés no va errar davant de Diego López. Bava va festejar el segon gol en els marges de l'Estadi Ciutat de València després d'estrenar el seu expedient enfront del Real Valladolid. La notícia és encoratjadora per a un ariet que necessita assossec i pau espiritual per a recuperar la seua millor versió.
El gol d'El Zhar va nàixer en un baló escorat sobre el perfil de la banda esquerra de Keylor Navas, que potser buscava que isquera fora per a forçar l'entrada de Diop, que Barral va arreplegar i va amansir rodejat de contraris. Barral, davant d'un exèrcit de cames, va endevinar l'entrada d'El Zhar. El marroquí va decidir congelar el temps. Va aguantar d'esquena al marc de Diego López les connexions dels defensors blancs per a anotar el segon avantatge després de rebolicar-se i allotjar el cuiro en les malles. El Levante va colpejar per dos ocasions consecutives i la segona s'antullava definitiva, però el Madrid es va refer. No convé desentendre's en excés d'un adversari letal quan se sent ferit. Sergio Ramos es va avançar als defensors per a superar a Keylor. Morata, que ja coneixia la ruta del gol en el feu d'Orriols, i Ronaldo van sumir al Levante en el caos.