Iván Romero va complir diumenge passat, en l'encontre contra la Real Sociedad, cent partits oficials amb el Levante UD. El davanter, que afronta la seua quarta temporada en el club i és un dels quatre capitans de l'equip, arriba a esta xifra després de viure moments d'alegria, etapes complicades i experiències que han marcat el seu creixement tant dins com fora del terreny de joc.

“Complir cent partits és un orgull per a mi i per a la meua família i tant de bo en siguen molts més”, reconeix. Quatre temporades donen per a molt i, durant este temps, Iván Romero ha compartit moments inoblidables amb els seus companys, el cos tècnic, els treballadors del club i l'afició. També ha hagut de superar dificultats, especialment arran de les lesions que li van impedir disfrutar dels seus inicis com a llevantinista. Per això, l'afecte rebut des de la graderia té un significat especial per a ell. “És ma casa. Em sent molt volgut per l'afició i això fa que estiga molt a gust ací al club”, explica.

El fitxatge d'Iván Romero es va produir de manera ràpida. El jugador es trobava a Sevilla amb el seu pare quan va sorgir l'oportunitat d'incorporar-se al conjunt granota. Sense pensar-s'ho massa, els dos van organitzar la mudança i van emprendre el viatge cap a València amb totes les seues pertinences. “Vam agafar dos cotxes amb totes les coses que tenia allí a Sevilla i vam eixir cap a València. Recorde que va ser un divendres i va ser el primer partit de Lliga que tenien ells fora de casa. Recorde aquella arribada amb la meua família, els meus pares i l'endemà que entrenàvem amb l'equip i va ser el primer dia que els vaig vore. Tinc eixos moments molt recents perquè recorde com va ser tot, que va ser un poc ràpid i amb aquelles ganes d'arribar i conéixer les instal·lacions i tot el club. Ho recorde com si fóra ahir”, confessa.

Des de llavors, l'atacant ha acumulat experiències que l'han ajudat a evolucionar. “Madures com a persona i com a jugador. Són molts partits i quatre temporades les que porte ací. Passa molta gent, tens moltes experiències i intentes sempre agarrar el millor de cadascú, aprendre i intentar aportar el teu granet d'arena en tots els aspectes”, assenyala.

Este creixement també ha vingut acompanyat d'una major responsabilitat dins del vestidor. Esta temporada, Iván Romero forma part del grup de quatre capitans de l'equip, una condició que assumeix amb naturalitat i compromís. “Sempre he dit que estic ací per a ajudar l'equip en el que faça falta. Estic content que compten amb mi per al que siga, tant dins com fora del camp. Esta responsabilitat que tinc l'aporte i ajude l'equip en tot el que faça falta”, assegura.

Entre els records que guarda de la seua trajectòria com a llevantinista, Iván Romero es queda amb dos gols molt especials: el marcat contra el Real Betis i el aconseguit davant el FC Barcelona, els dos en Primera Divisió. Els dos tenen un valor afegit per haver sigut els seus primers gols en la màxima categoria. No obstant això, hi ha un moment que ocupa un lloc privilegiat en la seua memòria: l'ascens del Levante UD a Primera Divisió. Aquell encontre el va haver de viure des de la banqueta a causa d'una lesió, però això no li va impedir sentir l'emoció d'una jornada que encara rememora amb un somriure. “No el vaig jugar perquè estava lesionat, però el partit de Burgos, que va ser l'ascens a Primera Divisió, el recordem tots amb moltes ganes i amb molt d'orgull de tot l'esforç de l'any de tots. Recorde estar a la banqueta, que estava lesionat, i eixir corrent com si no em passara res. És un moment únic que mai oblidaré”, afirma.

Preguntat pel partit que més ganes hauria tingut de disputar, no dubta a assenyalar aquell encontre decisiu. “Vaig fer tot el possible per intentar arribar i ajudar l'equip en el que poguera. L'únic que vaig poder fer és estar allí des de fora donant suport, perquè no volia estar a la graderia. Donaria tot per tornar a jugar aquell partit”, reconeix.

En arribar als 100 encontres, Iván Romero també té molt presents els llevantinistes que l'han acompanyat des de la seua arribada. Les lesions que va patir en els seus inicis com a granota van ser una etapa difícil, però el suport rebut per part de l'afició li va ajudar a afrontar aquells moments. “Quan vaig arribar vaig tindre un parell de lesions que em van impedir donar el millor de mi. Vaig estar molt de temps lesionat i són moments durs en què l'afició m'enviava un munt de missatges de suport, que tinguera calma, que anava a fer el que més m'agradava i que ho anava a fer bé. Ara mires cap enrere, aquests cent partits i quatre temporades, i només tinc paraules d'agraïment a tots els que han estat allí amb mi”, destaca.

El davanter conclou amb un missatge que resumeix el compromís que manté amb el club i la seua afició: “Saben que ho continuaré donant tot fins a l'últim dia”.

A continuació, pots vore l'entrevista completa.