Huitanta-quatre anys després que tot començarà va arribar l'ocàs del mític i llegendari San Mamés. La disciplina del futbol, com succeïx amb la vida, està compost de cicles i res pareix etern, però eixa llei pareix esvair-se i vulnerar-se quan es tracta d'un dels escenaris més egregis del futbol nacional. L'aura de San Mamés perdurarà en l'imaginari del futbol. El mite comença a recrear-se des del temps més present. I dins de l'eternitat, Juanlu va aconseguir un buit que li fagocita a la història del coliseu rojiblanc. L'interior va tornar a la convocatòria, va botar al verd en els minuts finals i va emular el record del mitològic Pichichi. Entre el gol de l'ariet d'un Athletic en fase de vertebració, quan la disciplina començava a aguaitar per la Península Ibèrica, allà per la segona dècada del segle XX, i la diana de Juanlu hi ha un marge de separació xifrat en quasi cent anys. És evident que el futbol ha mutat, els seus caràcters han variat, però les emocions i el sentit de pertinença i filiació a una entitat persistix. El passat i el present creuaven els seus destins en una vesprada de diumenge de finals de maig del 2013 en el feu de San Mamés.
No era un partit secundari, per més que l'embolcall de la confrontació determinarà la firma d'una espècie d'armistici entre els dos adversaris, des d'un prisma competitiu, després d'un curs replet de ferits i magolaments. Potser en justícia, la vella propietat de l'Athletic, on va aconseguir celebritat i notorietat l'equip bilbaí, haguera necessitat un partit de major voltatge en la seua despedida. No obstant això, San Mamés va adquirir la solemnitat de les grans jornades. I les cites amb llinatge es perpetuen des de la mateixa nit dels temps. Es tracta d'un estadi que sobreïx poètica. Hi ha lírica i inspiració pels quatre punts cardinals de la geografia de la instal·lació. El temps va paréixer detindre's en els instants finals i retrotraure la imatge del Levante a jornades almivarades quan el contracolp es va convertir en una ferramenta que va fer terrible i recognoscible a l'equip de Juan Ignacio Martínez.
Per moments, en la memòria blaugrana va sorgir la representació plasmada a Villarreal en una nit màgica que va elevar al grup als altars de la classificació en Primera Divisió. Tot va succeir a la velocitat del so. L'Athletic tractava d'empresonar a l'equip blaugrana entorn de la seua àrea, ja en la fase final del duel, quan Juanlu va connectar amb Valdo i va ajusticiar a Iraizoz davant de la mirada melancòlica de San Mamés. L'acció va ser una oda al contracolp. Eixida vertiginosa i final concloent davant de la porteria rival. Per eixos misteris, Juanfran va tornar a anotar una diana amb l'anell d'històrica. En realitat, no és res de nou en el seu currículum en els últims anys. Les convocatòries més magnànimes van associats a la seua efígie. L'atacant sol deixar el seu rastre com l'estela dels cometes quan s'aproximen a la terra. El Levante va fer memòria en San Mamés encara que la vesprada va començar amb contratemps. Nikos no va poder iniciar l'encontre per culpa d'una maleïda lumbàlgia que el va deixar sec en el calfament.
Urgien solucions d'urgència. Juan Ignacio va improvisar amb l'alineació de Dudka en el lateral esquerre. No és un especialista en la matèria, però caldrà accentuar la qualitat del partit disputat per l'internacional per Polònia. Per l'altre costat del camp l'actuació d'Héctor Rodas va ser tan meritòria com estimable i convincent. El Levante va recuperar eixa consistència que el va guiar amb anterioritat amb èxit per un senda replena de males herbes. L'esquadra blaugrana es va plantar amb saviesa en San Mamés i va aguantar en peu les envestides del bloc que prepara Bielsa. Keylor va amortir amb els seus colps distints colps susceptibles d'aventurar el gol, però el Levante va decidir no claudicar i assaltar els murs d'Iraizoz amb determinació. A pesar de les permutes i a la configuració de dos laterals inèdits, amb Héctor i Dudka pels carrils, no es va allunyar del partit.
La reivindicació va començar amb un dispar enverinat de Pedro Ríos que va escopir el travesser amb virulència. El Levante es replegava amb orde i eixia amb agilitat cap als dominis de l'arquer roig-i-blanc. Res de nou en el full de ruta del bloc de Juan Ignacio. Arrere Aduriz mantenia una continuada lluita contra Vyntra i Navarro i per davant Diop tornava a entropessar amb el pal després d'emular als interiors i guanyar la línia de fons. El Llevant va anar carregant la seua escopeta en el segon acte mentres San Mamés es posicionava en favor de Bielsa i de Toquero reprovant amb xiulets l'entrada de Llorente. Pel camí, Muniain es va anar del verd expulsat. L'Athletic va acréixer els esforços en el tram final, però es va trobar amb un activista com Juanlu per a segellar la història de San Mamés.