La Copa es diluïx per al Levante. Els gols de Juanpi i Horta propicien un paisatge conflictiu i sembren de mines el camí futur de la societat blaugrana en este àmbit competitiu, si bé resta en el calendari el partit de retorn dels octaus de final, pautat en l'Estadi Ciutat de València, on es decidirà la sort definitiva d'esta eliminatòria. El Màlaga va eixir indemne del primer assalt disputat en la jornada de Reis. El seu nom pareix cotitzar a l'alça en el còmput general de la doble confrontació, encara que resten noranta minuts en territori valencià per a somiar de mudar el destí i canviar el signe d'una confrontació que pareix empinada i escarpada per al col·lectiu que prepara des de la banqueta Lucas Alcaraz. No obstant això, no convé dogmatitzar en el món del futbol. Sempre apareix un buit per a la incertesa i per a la sorpresa.
El que mai falla en la disciplina, i per tant exercix d'element diferenciador sobre el verd, és el talent; la classe, l'ànima de prestidigitador. I ningú va exemplificar amb més distinció eixa qualitat que Juanpi. L'atacant va ser un volcà amb continuada erupció. Les seues bótes van esgarrar a la rereguarda blaugrana amb un gol de bandera, després d'exhibir-se en l'interior de l'àrea granota i amb un passe al buit que va ratificar Horta davant de l'eixida desesperada de Jesús. Xavi Gracia ha aconseguit armar una esquadra gràcil amb el baló en la zona de mitjans i devastadora uns metres més avant, allà on es prologa l'acció concloent del gol. El Màlaga a penes va variar el seu registre, a pesar de partir amb un onze amb novetats respecte a l'equip base de la competició de lliga. En eixe aspecte els dos blocs van conjugar. Lucas Alcaraz, com havia confirmat als mitjans, va presentar una alineació integrada per futbolistes amb menys oportunitats en el marc de la Lliga BBVA.
Hi havia vocació de redempció sobre el past de La Rosaleda per a redimir trajectòries més ombriues. La Copa del Rei propícia este tipus de proposicions. No obstant això, el xoc mesurava dos estats anímics antagònics en funció dels fets dirimits en la competició domèstica. I eixe aspecte podia tindre incidència en el desenrotllament de l'enfrontament. El Màlaga va seguir amb fidelitat els plantejaments que li han situat en la zona més alta de la classificació en el campionat de la regularitat. Va agafar el baló amb desvergonyiment i agilitat i va circumdar amb perill per les proximitats del perímetre defensiu blaugrana. La possessió del cuiro era un bé que va tractar de manejar amb exquisitat partint des de l'ortodòxia. És cert que no va gaudir d'ocasions excessivament diàfanes, però va generar perill. Els seus atacants, bàsicament Horta, van mostrar arguments en els llançaments des de fora de l'àrea.
El duel va proposar un xoc de parers; en eixe sentit, mesurava a dos blocs distanciats. El Màlaga assumia el rol de conductor del joc mentres que el llevant es proveïa arrere per a projectar ràpids contracolps. El gol de Juanpi no va mutar en absolut el sentit del partit per més que poguera predir el contrari. L'atacant va clevillar la defensa per a xafar amb seguretat l'àrea de Jesús i soltar un fuetada a què no va poder oposar resistència el porter madrileny. El Levante no es va desapegar de la cita, pese la contundència del colp. I no va claudicar. Rafael va xocar amb els reflexos d'Ochoa després d'una arribada per la banda de Xumetra. La resposta de porter va ser sideral. Minuts més tard Gavilán es va topar amb la cama del meta. I abans del final del primer acte va ser Xumetra qui va fregar el gol, encara que el seu tir va eixir excessivament creuat. El Llevant va perdre un poc de manxa i consistència en la represa. La seua força va anar minvant. Ho va aprofitar Juanpi per a filtrar un passe sobre Horta que complica el futur blaugrana en la Copa.