Si el pròxim mes de setembre el Levante UD complirà cent anys d'existència i l'Estadi Ciutat de València celebrarà els seus quaranta anys de vida, un altre dels símbols llevantinistes que també estarà de celebració serà la Bandera del club.

Creada en la temporada 68/69, la Bandera ha presidit els actes oficials de l'entitat durant quaranta campanyes. Tal com recorda el primer banderer del club, Rafael Alcaina Higón, en el llibre 75 anys d'història del Levante UD de José Ángel Crespo, la Bandera “la va fer un antic jugador del club anomenat Aparicio i crec que va vindre a costar en aquell moment unes 24.000 pessetes que van ser sufragades en la seua totalitat per les Penyes del Levante. Abans d'anar-nos-en de Vallejo es va beneir i la padrina de l'acte va ser Elisa Bau de Lassala. Acte que va ser realitzat en la basílica de la Mare de Déu dels Desemparats el 6 de setembre de 1968 oficiant l'acte religiós el Capellà Major de la basílica, D. Emilio Aparicio”.

La primera eixida de la Bandera es va produir per a presidir una Assemblea General de Penyes que es va realitzar a Manises i allí va ser on es va triar el banderer. Després d'este esdeveniment, la Bandera va romandre en el domicili particular de la Padrina fins que Ramón Igual, president de la Delegació de Penyes en aquell llavors, la va donar al club en la persona d'Antonio Román, que era qui presidia el Levante UD.

Eugenio Catalán Mas va substituir Rafael Alcaina en el càrrec i, posteriorment, va passar a ocupar-lo Juan Merino Ramos.

Actualment, la Bandera es troba en la seu oficial del club, sítia en l'Estadi Ciutat de València, i en ella estan brodats els tres escuts que representen la història de l'entitat: el del Levante FC, el del Gimnástico FC i el del Levante UD. En la comissió per a la realització d'este símbol llevantinista estaven Salvador Pellicer, Francisco Serna i Rafael Alcaina.