Acostumat als desafiaments superlatius, i a eixir indemne de mil i una aventures davant de gegants de huit caps, el Levante va afrontar amb extrema naturalitat i amb dedicació la confrontació davant del Real Saragossa en l'Estadi de La Romareda. Una idea pul·lulava per l'interior de les ments activades dels jugadors granotes; tractar de recompondre una eliminatòria marcada per la diana conquistada per Aranda en els minuts finals de la cita que va inaugurar la confrontació a València. Per l'horitzó sorgien noranta minuts que podien ser redemptors. Res pareix impossible per a este Levante. I durant una hora, les hosts blaugranes van mantindre el tipus i van formar part del paisatge d'un enfrontament que es va trencar amb l'expulsió d'Héctor Rodas. Amb inferioritat en el marcador, després del gol de Zuculini, i sobre el verd, els fets més immediats succeïts en les proximitats de la meta de Keylor Navas van ser d'una convulsió supina per la seua duresa. La marxa del saguer cap al vestuari va coincidir amb la diana de Montañés. El colp va ser massa contundent.
El Levante va tractar de tornar a l'encontre encara que no ho va aconseguir. Juan Ignacio va optar per modificar la composició del bloc que va intentar girar un xoc que pareixia mediatitzat pel gol d'Aranda en el Ciutat. Respecte al duel enfront de l'Athletic Club és una evidència absoluta que hi havia modificacions. Martins va tornar al verd després de la sanció per amonestacions que li va impedir estrenar 2013 sobre el camp davant de la societat basca. Pallardó i Michel eren els encarregats de la conducció de la medul·lar amb Pedro Ríos i Juanlu ubicats pels costats. Roger va repetir en punta mentres que en la rereguarda Volta i Héctor Rodas s'incrustaven en l'eix de la saga acompanyats per Pedro López i Nikos. El Levante es va batre amb sinceritat davant d'un rival que també va variar el seu bloc respecte a compareixences de lliga.
Les dificultats no van aplacar els ànims dels futbolistes blaugranes. I en el vademècum de Juan Ignacio no apareix el verb claudicar. El Levante és un equip coherent i fidel a una filosofia que tracta de mantindre. Predomina el grup i l'aspecte col·lectiu sobre les individualitats. Es tracta d'un estil i d'una definició. Així que no va variar el pla de treball que li permet respirar l'aire més pur de la classificació en Primera Divisió des de la sexta plaça. El baló era per al Real Saragossa, un equip endreçat quan entrava Apoño o Movilla en joc, i un poc més punxant quan apareixia Aranda. El Levante es va encomanar a Michel. Des de la medul·lar va tractar de galvanitzar el cabal ofensiu de l'equip granota. Michel és el prototip de jugador que genera dubtes als rivals perquè sempre hi ha intenció en les seues accions.
La sensació que transmet és que sempre és possible que sorgisca una cosa diferent quan el cuiro passa bressolat per les seues bótes, però al Levante li va faltar serenitat i més concreció en la concessió de l'últim passe. L´encontre va variar amb la diana de Zuculini. L'acció va nàixer d'un tir llunyà d'Aranda que Keylor Navas no va aconseguir atallar. Víctor Rodríguez va cabotejar per damunt del meta costa-riqueny i Zuculini va picar sobre la xarxa a risc d'invalidar l'acció. El gol no va descompondre al Levante que va paréixer entrar en acció en el pròleg de la segona part. El Saragossa tractava de defendre la renda mentres que l'esquadra llevantinista va intentar guanyar protagonisme. Roger va avisar en el minut final del primer acte, encara que la paràbola que va efectuar el seu tir es va anar xiulant per damunt de la porteria local. No obstant això, l'expulsió de Rodas i el gol de Montañés van baixar a la societat de la Copa.