Sol succeir en este tipus de confrontacions de preparació que les categories i les diferències es difuminen fins a reduir-se a la seua màxima expressió. Els escalafons i les jerarquies establides perden el sentit que guarden i es produïxen situacions que costen racionalitzar. El Levante va xocar de cara a terra davant d'un rival que pareixia afrontar la confrontació amb la voracitat d'un gegant. Les divisions es van apagar d'inici. L'Almeria es va posicionar sobre el rectangle de joc i va engolir a l'onze granota. Tampoc és una cosa que puga estranyar en este tipus d'enfrontaments. De vegades, les càrregues de treball, tan exigents i elevades en el pla físic, minven els sentits i pareixen enclaustrar a les bótes i a les cames dels jugadors. El rigor de les pretemporades propícia que en un mateix encontre s'enfronten rivals que pareixen summament allunyats quan en realitat no hi ha espai per a tanta divergència.

Els jugadors de l'Almeria corrien sobre la gespa com a gaseles. Els seus moviments eren harmònics i sorprenentment compassats per al període en què se situa la confrontació. El partit va nàixer torçut per als pupils de Juan Ignacio Martínez. Als tres minuts Charles ajusticiava a Munúa. I al tall de la mitjana hora era Jony qui aprofitava un servici de cantó per a ampliar els marges de la victòria. No és normal que el Llevant encaixe dos dianes de semblant calat. No obstant això, és temps per a agarrar idees i per a errar. És el fonament de les pretemporades. El preparador granota va partir amb un onze ofensiu. Diop i Michel es repartien les tasques de creació i Barkero sorgia com a enganxall amb Koné. Pedro Ríos i Serrano s'inserien en les bandes.

Per darrere Ballesteros i Navarro defenien en l'eix de la saga amb Pedro López i Juanfran secundant-los. Li va costar al Levante embastar joc i sustentar les cimbres de la medul·lar. Eixe aspecte el va explotar l'Almeria per a desplegar-se sobre els voltants de la meta de Munúa. Era un mateix partit encara que amb dos velocitats. No obstant això, els jugadors blaugranes no van cegar en els seus intents. Un tir de Barkero va xocar contra un defensor quan el baló prenia el camí del gol. La conjuntura es va repetir amb Koné minuts després. Més tard Michel es va internar en l'àrea i el seu centre no va trobar rematador. El xoc va seguir una tendència parella en la represa. Leo Ulloa va aconseguir el tercer gol en l'arrancada de l'acte inicial. Juan Ignacio va moure la banqueta. El semblant de l'equip va ser mudant amb l'aparició de la resta dels integrants del planter blaugrana. En els minuts finals, Roger es va trobar amb el travesser en un subtil tir que ja havia superat el porter almeriense. Va ser l'epíleg al segon duel de la pretemporada que posa fi a la concentració en La Manga.