Potser la històrica classificació per a la pròxima edició de la Lliga Europea, ratificada després de la victòria davant dels lleons de l'Athletic Club en el feu d'Orriols en la vesprada-nit màgica d'ahir diumenge 13 de maig, es convertisca en l'arquetip que representa la culminació a una temporada exemplar en l'interior del terreny de joc de l'esquadra que prepara Juan Ignacio Martínez. Molt possiblement siga la cúspide; el zenit a un exercici de lliga, elevat a la categoria d'històric, que adquirirà l'eternitat en la memòria dels estaments que conformen el llevantinisme. L'assalt al Vell Continent és el paradigma de l'extraordinària ambició d'un grup de futbolistes i de les coordenades cartesianes d'un projecte, conduït des dels despatxos per Francisco Catalán, que, en perfecta simbiosi i harmonia, han desafiat les lleis que imperen en una disciplina totalment comercialitzada.
Europa és la cúspide del curs, però hi ha més aspectes estadístics dinamitats per les hosts blaugranes en el seu irresistible pas per la competició entre els mesos d'agost del 2011 i maig del 2012. Els mesos de setembre i octubre van ser exemplars des d'una perspectiva numèrica. El Levante va ser capaç d'enllaçar vint-i-un punts de manera consecutiva que el van guiar cap a l'àtic de la classificació en la principal divisió. Durant dos setmanes el sol eixia per Llevant i, per un d'eixos fenòmens d'irresoluble explicació física, no pareixia amagar-se. Van ser set victòries encadenades que van determinar un nou llindar en el marc de l'elit conjugant amb la condició d'invicte. La societat va tancar en la jornada d'ahir la seua sèptima participació en Primera Divisió amb un expedient maquillat pels cinquanta-cinc punts conquistats.
Els dígits superen la barrera establida durant el passat exercici de Lliga quan el col·lectiu que conduïa Luis García va establir quaranta-cinc punts que li van permetre mantindre la categoria després d'una arrancada un tant dubitatiu. El capítol de triomfs s'ha elevat a setze; quatre més que els aconseguits en l'última temporada i, per citar un exemple contundent, nou més que el curs 2007-2008 d'infaust record. Des d'un prisma anotador, i des d'una perspectiva personalitzada, ningú ha disparat amb més certesa i encert que Koné en la història del Levante com a equip vinculat a la Primera Divisió. L'atacant eburni va reprendre la condició d'anotador amb l'adquisició en propietat de quinze gols. L'africà ha liderat les estadístiques en l'apartat golejador. Les seues bótes són l'assot de les xarxes contràries.
En certa manera, Koné pareix l'heroi de la classe obrera en tal episodi a la vista del pedigrí dels companys amb què compartix espai entre els grans killers de la competició. I des de la particularitat a la globalitat; en la història recent ningú ha celebrat tantes dianes després d'aconseguir cinquanta-quatre en trenta-huit jornades. I per primera vegada, com a membre de l'elit, el bagatge anotador és superior als gols encaixats, cinquanta-quatre per cinquanta. Tots els registres conformats en un exercici replet d'emocions i sensacions permeten compendiar un nou fita; el Levante xafarà la màxima categoria per tercera vegada, de forma consecutiva, en un fet que no compta amb precedents en el passat.