Luís Castro ha atés els mitjans del club per fer balanç de la temporada des de la seua arribada a la banqueta del Llevant UD. Una campanya en la qual l'equip ha tret a relluir la seua identitat granota i ha aconseguit l'objectiu de la permanència.

En els seus primers dies com a tècnic llevantinista, l'entrenador va reconéixer que abans d'arribar al club es va interessar per la seua història i idiosincràsia, factors que van influir en la seua decisió d'acceptar la proposta del Llevant UD en sentir-se identificat amb els valors de l'entitat. No obstant això, malgrat les referències prèvies que tenia, admet que la realitat va superar les seues expectatives. “M'ha sorprés de manera positiva, ha sigut més intens del que pensava. Els partits a casa han sigut molt intensos. L'afició i l'estadi tenen un ambient increïble. També el dia a dia, al carrer, quan isc. No isc molt, però quan vinc a la ciutat es nota un llevantinisme molt gran”, explica.

El preparador portugués es va trobar a la seua arribada amb un vestidor afectat anímicament en no trobar la recompensa, en forma de resultats, al seu treball. El tècnic reconeix que va recuperar la confiança de l'equip “en el dia a dia, treballant, demostrant que tenen qualitat i que tenen la capacitat perquè eren bons. Jo creia que eren bons i que tenien la capacitat. És més fàcil transmetre una cosa quan creus que és veritat i en el dia a dia anàrem fent i demostrant coses. Anaven evolucionant i creient en ells mateixos. A partir d'ací les coses han sigut normals”.

La participació dels jugadors en la presa de decisions és una de les característiques de la seua metodologia de treball. Castro considera fonamental que els futbolistes aporten el seu punt de vista perquè, al cap i a la fi, “són ells els que jugaran”. “Si ells no creuen en les coses que estem fent, si són obligats a fer-ho perquè jo dic que han de fer-ho, si no ho comprenen, si no estan dins del que estem fent… No ho faran al cent per cent. Discutim, parlem, mirem, fem exercicis per veure si és millor per la dreta o per l'esquerra, donem les solucions, però ells també les donen i anem combinant, entre el nostre staff i ells, les coses que són més importants de fer. Ells volen el mateix que nosaltres, volen guanyar, el millor per al club, i és normal que participen en tot el que hem de fer”, assegura.

Al llarg de la temporada, el tècnic ha destacat en nombroses ocasions el compromís i la implicació d'una plantilla que ha mostrat una gran predisposició per ajudar l'equip a aconseguir l'objectiu. Per això, l'entrenador reconeix que, “encara que no haguérem aconseguit l'objectiu, m'hauria sentit orgullós d'esta plantilla. Els vaig dir que és molt gran el que hem fet, però, si al final no ho aconseguíem per un punt o una cosa així, l'orgull hauria sigut el mateix perquè hi ha una cosa que vaig prometre quan vaig arribar que era que els jugadors anaven a donar el màxim perquè si no ho donaven, no jugaven. Ha sigut fàcil perquè estaven tots ficats, donant el màxim. Canviàrem de jugadors i l'equip va continuar jugant bé, va continuar guanyant punts. Es van lesionar jugadors que eren titulars indiscutibles abans de vindre i els altres van fer el treball. Tots els nostres jugadors han participat i orgull és la paraula adequada per definir el que he viscut ací amb ells”.

Quant al jugador número 12, l'afició, per a l'entrenador ha tingut un paper “molt important” en l'assoliment de l'objectiu. “Mires els partits que tinguérem a casa, en els últims set partits tenim només un empat jugant amb deu i en l'últim minut. Jugant amb deu no va ser fàcil per a l'altre equip fer l'empat. Férem remuntades, partits d'estar guanyant 2-0, anar al descans amb 2-2 i jugar la segona meitat amb la mateixa mentalitat de guanyar”, assenyala. “Si haguérem jugat tots els partits a casa, crec que podríem haver anat a Europa”, afegeix somrient. 

Al tècnic granota li agradaria que es recordara este any com una temporada “en la qual ha sigut la família granota la que ha aconseguit l'objectiu, tots junts. Una temporada on tinguérem molt de cor i molta ànima granota i que, una vegada més, hem demostrat la nostra identitat”.