Luis García vociferava en l'entrenament matinal que el col·lectiu blaugrana realitzava en les instal·lacions de la Ciutat Esportiva de Buñol. La seua veu s'amplificava sobre la resta reclamant intensitat i energia en un matí marcat por un pronunciat descens tèrmic propi dels rigors del mes de desembre. Res nou baix el sol. El preparador tracta de mantindre les constants vitals de la plantilla en plena efervescència en l'antesala del nou desafiament en la superfície de la competició de lliga en Primera Divisió. El Levante albira la figura de l'Athletic Club de Bilbao. Els jugadors noten la proximitat de la confrontació. El feu d'Orriols es prepara per a complimentar a un dels adversaris amb més pedigrí. Mai, des del seu naixement, cal consignar que va ser un dels seus fundadors, s'ha baixat d'este ecosistema que defén amb orgull.
Coneix el triomf definitiu i vicissituds de tots els colors en este recorregut que suma més de huitanta anys. Luis García seguix amb la rutina prevista en la planificació gestada, però no és un enfrontament més en la seqüència de Lliga. Hi ha un sabor addicional inherent al xoc. L'expedient particular del preparador es fixarà el dissabte en el número cent. El dígit al·ludix a la quantitat de partits dirigits per Luis García en el campionat de la regularitat en el Levante. Es comptabilitzen els duels adscrits a la Segona Divisió, durant els cursos 2008-2009 i 2009-2010, així com els xocs inicials de l'exercici 2010-2011 en l'univers de la Primera Divisió. És un orgull arribar a esta xifra. Vol dir que estem treballant bé. Luis empra el plural en la seua afirmació. El discurs introduïx Pedro Rostoll, el seu inseparable company en la banqueta des de l'arrancada d'esta aventura. És més que un segon entrenador. És el meu amic, puntualitza.
De la victòria davant del Real Saragossa en el coliseu del Ciutat de València fins a l'empat collit el passat cap de setmana enfront del Sporting de Gijón en el mític Estadi d'El Molinón que antecedix al repte que genera l'aterratge de l'Athletic Club de Bilbao. Són els oponents que componen un cicle que registra noranta-nou partits i presagia la confrontació centenària. La nostàlgia i la memòria s'activen poderosament quan es rememora l'espai recorregut. Hi ha diversos duels que compten amb un ascendent especial. Impossible deslligar-se de la cascada de records que procedixen de la victòria conquistada davant del Real Saragossa en el duel que va obrir el cicle del preparador a l'agost del 2008.
Va ser un triomf reparador després d'un estiu replet de convulsió caracteritzat pels fets dirimits en el stage en Oliva, amb conat de sobra inclosa per part dels jugadors del curs anterior, i els vaivens institucionals en el si d'una entitat sense rumb fix. La línia establida accentuaria l'extraordinària remuntada del curs passat davant de l'Hèrcules d'Alacant en l'Estadi Ciutat de València així com l'inapel·lable triomf obtingut davant del Cartagena en la ciutat Departamental que va dimensionar a l'equip cap a un estrat competitiu superior, però si haguera que rescatar un encontre que deslligara la passió i concitara les emocions col·lectives del llevantinisme militant caldria posicionar el temps en la vesprada del diumenge 13 de juny del 2010. Aquella jornada els gols de Juanlu, Xisco Muñoz i Guerra van catapultar a la institució cap a la Primera Divisió. Eixe partit serà impossible d'oblidar. Sempre romandrà en la meua memòria.