No és el Levante un equip que imprimisca un fort contingut estètic al seu joc, però a Orriols va decidir donar-se un homenatge i tributar als seus aficionats un d'eixos gols que es recorden per la seua gènesi, transició i finalització. Tot va començar en el costat esquerre de la línia de mitjans. El cuiro va ser passant per les bótes de distints jugadors blaugranes, davant de la mirada perduda dels jugadors almerienses, fins que va desembocar en el punt dret de l'atac local per on va aparéixer El Zhar. Allí on el gol comença a adoptar la seua forma més concreta i la seua materialització definitiva va sorgir l'esperit insurrecte de Barral per a traure's de la copalta una volea mortal per a Esteban. Va ser un gol d'execució poètica. Barral va dibuixar un difícil escorç i va entrar en contacte amb el cuiro de forma violenta. El meta no va poder oposar resistència. Barral manté una estreta aliança amb les xarxes contràries en les últimes setmanes. La diana va trencar un partit d'atmosfera condensada i densa. De mantindre impol·luta l'enorme renda que suposava conquistar la victòria es va encarregar Keylor Navas en els minuts finals. El porter va volar per a introduir uns guants salvadors després d'un tir d'Óscar Díaz que pareixia inapel·lable, però és evident no hi ha res impossible per al porter granota en el temps més present. Fins a la bonaventura s'encarrega de guiar cada un dels seus compassats i extraordinaris moviments. L'esfèric va entropessar en les seues mans i va rebotar en l'esquadra. Els tres punts es van quedar en el barri d'Orriols i dimensionen al Levante en a classificació. Entre Barral i Keylor Navas van enllustrar unes d'eixes victòries que compten amb un valor que supera en molt el dictamen que emana del triomf.
Sol succeir en el cicle de lliga. En l'eix en què se situa el calendari les confrontacions adquirixen notorietat. I des d'eixe prisma el Levante va reduir a una esquadra amb què compartix desafiaments en el repte que implica mantindre el tipus en el llindar de la Primera Divisió. El triomf conjuga amb la igualada saldada a Almeria amb tot el que genera. Des d'eixe prisma; es tracta d'una victòria amb un plus addicional a l'escrutar eixe component, a vegades invisible, denominat goal-average. Orriols presentava un partit per a supervivents. És una màxima que es perpetua en les últimes setmanes. Els xocs estan carregats d'emocions i d'additius extraordinaris. L'etiqueta i l'embolcall recordaven als partits disputats en les últimes setmanes en el Ciutat de València. En eixe sentit, caldria advertir que el Levante es mostra com una esquadra compromesa i del tot fiable ant eixe perfil de confrontacions.
No s'acoquina, ni li tremola el pols. La seua capacitat per a agafar-se als encontres és supremes. Potser serà un dels seus principals distintius i una dels seus millors credencials. Sap com afrontar els envits i com ficar-los mà i se servix de dos jugadors que estan tocats pels Déus, en al·lusió directa a Barral i Keylor Navas. L'atacant andalús va aparéixer en el cor d'àrea en les accions més reveladores. No passa desapercebuts en el còmput general de les confrontacions. Barral es bat amb la feresa d'un gladiador davant d'una legió de defensors. I té un esperit contagiós per a la resta. Els ulls li brillen cada vegada que entra en contacte amb el baló. I mai s'apaguen. Va marcar de nou, va reclamar una pena màxima i va celebrar un altre gol mal anul·lat. Els qualificatius no s'acaben si es tracta d'enjudiciar l'activitat de Keylor Navas. Té una suggeridora capacitat per a sorprendre en cada una de les compareixences de lliga. En cada xoc millora l'anterior. Davant de l'Almeria va emergir per a agafar una victòria que podia escapar-se després de la sabatada d'Óscar Díaz.
Potser el Levante va anar amb el triomf per eixa competència que mostra per a moure's amb sagacitat i saviesa entre la frontera del bé i del mal. Els seus jugadors coneixen els misteris d'este tipus de xocs. I el partit va ser bigarrat tal com podia preveure's davant del guió establit; d'una intensitat extraordinària en la medul·lar i amb escasses fogonades en les proximitats de les porteries defeses per Esteban i Keylor Navas. L'Almeria ha donat dos passos arrere per a armar-se sobre la seua rereguarda. No és l'equip alegre i amb un punt d'ingenuïtat de l'arrancada de la competició. La seua progressió i ascendent és evident com demostra en el verd. No ha perdut els seus credencials i vol mantindre una bona relació amb el baló, però s'ha proveït per a arrecerar-se dels seus adversaris. I va plantejar un duel replet d'incògnites per al rival. I la seua posada en acció va ser demolidora amb Zongo generant desconfiança. En eixe aspecte radica la cotització de la victòria blaugrana. El Levante té la virtut de confiar cegament en les seues possibilitats. Coneix els seus recursos i els maximitza. I sap trobar els badalls per a madurar i donar el colp definitiu en l'instant definitiu de la confrontació.