Era una notícia precedible. La continuïtat de Nano en el si de l'entitat blaugrana era més que imaginable. Potser per eixa concordança absoluta entre les parts implicades ni tan sols s'han prolongat en excés les conversacions després de consumar-se, el passat cap de setmana, el tancament definitiu de la competició de lliga. “Tot estava clar i únicament faltava la firma. Estic molt content”, corrobora este mateix matí el saguer en les entranyes de l'Estadi Ciutat de València, l'epicentre del procés de reconversió patit pel futbolista castellà en la present temporada. “En este equip em sent important. El Levante com a entitat em fa sentir important”. És possible que no siga una afirmació irrellevant després de comprovar la rendibilitat que ha exhibit durant el trajecte de lliga amb l'elàstica blaugrana.

Nano va arribar al feu d'Orriols en el període estival passat procedent del Real Betis. El seu full de servicis en el curs 2009-2010 a penes si presentava clavills de rellevància. Des d'eixa perspectiva, les semblances que s'establixen entre el passat i el present són més aïna escasses. La seua estada en el Levante i el rol adquirit en el bloc de Luis García aclarixen esta metamorfosi. Nano ha estat present en trenta-dos partits de Lliga, d'un total de trenta-huit, i ha trufat la seua participació en la gespa amb la consecució de dos gols davant de l'Atlètic de Madrid i Athletic de Bilbao. No va partir en l'onze en l'alba de la Lliga, però la lesió d'Héctor Rodas el va situar el costat de Ballesteros conformant una dupla duradora i altament efectiva amb infinitat de capítol durant la seqüència de lliga. El seu rastre és inequívoc.

“Volia seguir ací”, sosté rubricant el caràcter de la decisió finalment adoptada. I els motius que esgrimix s'amuntonen conjugant aspectes esportius i familiars. “La meua família està molt a gust a València. Esta ha sigut una temporada especial en el personal i també en el col·lectiu. I gens millor que ampliar el contracte. Era el que desitjava aconseguir”. Nano, que admet estar “en un moment molt bonic de la meua carrera com a jugador professional”, enarbora la bandera de l'optimisme quan mira cap al futur. Hi ha un anhel que impera; tractar de reeditar les emocions viscudes en una temporada històrica. “Espere que la temporada que ve siga tan bona com la que hem fet”.