Quan el partit entrava en el seu ocàs i pareixia que estava abocat al repartiment de forces i punts va sorgir Masoud des de les penombres de la banqueta per a gelar el cor dels seguidors blaugranes després de doblegar a Keykor Navas potser apel·lant a l'única fórmula possible per a doblegar els guants robustos que fins llavors havia exhibit l'arquer llevantinista. Masoud es va perfilar en paral·lel a l'àrea granota pel costat esquerre per a trobar un buit pel que allotjar un tir que es va colar pel pal llarg del porter. Els esforços de Keylor van ser erms. Tal va ser el terrible llançament del jugador osasunista que va buscar immediatament la complicitat dels seus companys per a celebrar una diana redemptora quan es tracta d'eludir les tenebres del descens i confirmar la naturalesa d'un col·lectiu convertit en un ogre de gegantines proporcions cada vegada que es mesura al Levante. La veritat és que va ser un gol sublim que va tallar la respiració d'una esquadra que va tindre l'encontre en les bótes d'Oba Martins en el capítol inicial i que possiblement va notar, en gran manera, l'esforç de la titànica classificació cap als octaus de Final de la Lliga Europea després del triomf enfront d'Olympiacos de dijous passat. Amb tot, la grada va corejar el nom del Levante després que Kike Sola clavara l'esfèric en l'esquadra de Keylor per a ratificar la victòria forana en l'últim minut.
La massa social no oblida l'esforç d'un bloc obligat a partir-se en dos durant el present curs per mor de la seua condició d'equip vinculat a la Vella Europa. A diferència d'altres compareixences sobre el sòl d'Orriols, el Levante no va trobar la màgia i la saviesa necessària per a resoldre davant de la meta contrària quan va tindre el xoc del seu costat. Va ser en els seus prolegòmens quan va apel·lar a la velocitat per a plantar-se davant d'Andrés. En eixe sentit, el duel davant del grup de Mendilibar va nàixer amb l'equip blaugrana orientat cap a la porteria defesa per Andrés. La posada en escena del llevant va sancionar la seua vocació ofensiva. El meta Roget i Martins van focalitzar l'atenció del xoc quan a penes si havia avançat el cronòmetre. L'arquer i l'atacant africà van adquirir primacia. I Andrés va demostrar amb fets tangibles que es tracta d'un dels porters més solvents de la Lliga BBVA i que el seu nom vaja associats a distints universos amb pedigrí vinculats al futbol nacional.
Per la seua manera de manejar-se en el pròleg del gol, contundent i determinant, no pareix molt senzill aconseguir desactivar a Martins. La seua precisió sol ser mil·limètrica. Martins executa amb exactitud quan es desembolica per l'interior de l'àrea del seu rival. Els seus percentatges són elevats. És extremadament fiable. Des d'eixe prisma, és polièdric en les seues manifestacions amb el baló pegats als seus peus. El mèrit i la virtut d'Andrés va ser negar el gol al davanter nigerià. Primer en un tir a boca de canó i amb posterioritat després d'una pèrdua de la rereguarda forana en plena eixida des d'arrere. Andrés es va ancorar al sòl per a ennuvolar el pensament de Martins. En eixe punt de la confrontació va consistir la distància amb altres enfrontaments marcats per un plantejament semblant sobre el verd; un Levante de mirada feroç i immisericorde quan ol el gol, acostumat a navegar amb el vent a favor. La diferència va radicar principalment en la consecució del gol; un aspecte que haguera propiciat un paisatge molt distant del finalment dibuixat en el partit.
Des d'eixe prisma, la lesió de Pape Diop es va poder entendre com un signe de mal auguri. La col·lisió entre Armenteros i el centrecampiste senegalés va acabar amb el jugador del Levante inert en el sòl després de perdre el coneixement. Van ser instants de temor davant de la brutalitat del xoc. El Llevant va anar perdent consistència i manxa conforme se succeïen els minuts. L'equip se va anar descosint i perdent el fil argumental de la cita Les bótes locals pesaven tres quintars i les distàncies cada vegada eren més àmplies. El camp es convertia en un espai difícil de governar. Osasuna va entendre que era el moment just i oportú per a fer un pas avant a fi de caçar un triomf reparador i oxigenador. Va ser el moment de Keylor. Els dos porters van sostindre per moments a les seues respectives esquadres. Ningú va comptar en eixe punt del partit amb l'aparició de Masoud per a esgarrar un partit que va ser del Levante en el primer acte.