Els partits de futbol es convertixen en una seqüència composta i integrada per noranta minuts que cal saber interpretar de manera correcta per a aconseguir l'èxit. I potser quan el Levante havia perdut les coordenades i la identitat que havia caracteritzat els seus moviments sobre el verd de Vallecas, va arribar l'estocada definitiva. I el gol de la victòria que permet estrenar l'expedient de victòries de l'exercici aconseguit per Ivanschitz després d'una contra mortífera de Xumetra. És molt possible que en eixe instant de la confrontació en terres madrilenyes ningú esperara una resolució dels fets de tal calat. Aclaparat i atrinxerat entorn del seu perímetre defensiu, per l'espenta irresistible d'un Rayo encolerit i amb raça, i encomanat als guants robustos i contundents de Keylor, el Levante va realitzar un complex exercici de supervivència enmig d'un ambient hostil. La diana de Larrivey va propiciar una variació dràstica del paisatge. L'expulsió de Lass no va minvar la capacitat de resistència d'un Rayo que no va empal·lidir a pesar de quedar-se en inferioritat sobre el camp. Acabdillat per Trashorras es va llançar de forma feroç i decidida a per una victòria que es va escapar en l'últim segon després d'una arrancada de geni de Xumetra que va concloure Ivanschitz.

Potser en perspectiva, i amb l'emoció de la cita molt immediata, refulgix l'arreuàs final del Rayo, però no caldria perdre de vista la imatge d'un Levante capaç de domesticar i anestesiar al Rayo durant bona part de la confrontació. El duel en el barri vallecà en horari quasi discotequer, va començar en la nit del divendres per a finalitzar en l'alba del dissabte, va créixer a partir dels antagonismes desenrotllats per cada un dels contendents. Les cartes van quedar alçades des dels seus albors. El Rayo va arribar al partit amb energia i vigor. Potser necessitava eixe tipus d'actuació com una fórmula de convenciment i fe en les seues possibilitats després de caure espedaçat en el Vicente Calderón.  Amb celeritat va manifestar que la tinença del baló no s'anava a discutir i que el partit discorreria per les proximitats de l'àrea blaugrana. Succeïx que al Levante no li espanta, ni li desestabilitza com a col·lectiu, eixe perfil de confrontació. L'esquadra granota se sent còmoda en eixa teòrica representació en què pareix partir com secundari. En certa manera, li permet extraure l'arrel de les seues característiques. No pareix que dirigix el partit, però, al contrari, assumix el repte amb molta eficàcia i diligència. Per moments pareix un equip amb ànima i vocació de prestidigitador.

Els indicatius accentuen una dualitat; la possessió del baló li és esquiva, el cuiro s'instal·la en la seua parcel·la del terreny de joc, però eixe domini no es concreta, ni es materialitza en l'adquisició d'ocasions. Es tracta d'un sotmetiment més fictici que real i conforme se succeïxen els minuts el partit va virant en la seua concepció. Sobre el verd de Vallecas va aparéixer Rubén per a ajusticiar al Rayo. Va llançar una seriosa advertència en la primera acció en què va albirar la meta rayista. L'esfèric li va caure en el vèrtex dret de l'àrea de l'atac blaugrana. Es va acomodar el baló, encara que no va sorprendre l'arquer local. Rubén va eixir malparat i amb molèsties en el genoll. No obstant això, eixa jugada va comptar amb una reedició. L'execució del gol revela una informació suplementària del jove jugador. Rubén va lluitar amb dos defensors, va ficar el cos per a adequar el baló al perfil esquerre de la seua bóta i va llançar un potent tir que va acabar en la xarxa rayista. Rubén comença a utilitzar tots els ferramentes del futbol. En l'obra del gol va utilitzar el seu cos per a aconseguir un espai sagrat en l'interior de l'àrea del Rayo.

La diana local va aplacar l'animositat exhibida per les mainades de Paco Jémez. El Levante va estretir considerablement les línies, va acurtar l'univers del terreny de joc i va seguir acatxapat i escrupolosament organitzat en defensa per a tractar de galvanitzar una eixida a la contra. El Levante se sent resguardat en eixe tipus de xocs. L´encontre es consumia. I l'adveniment de la segona fase de la confrontació no va portar excessives novetats respecte d'això. El Rayo es va fer l'harakiri amb una agressió de Lass sobre Xumetra que va deixar en inferioritat al grup rayista al va fiar del minut seixanta. Paco Jémez és refractari a l'especulació, encara que els contratemps se succeïsquen en forma de lesions o sancions. L'aposta per Larrivey era diàfana. Més coent en les proximitats de la meta granota. L'argentí és un especialista en el joc aeri. Potser, i en perspectiva, en eixe punt de cocció del duel al Levante li faltara assossec per a manejar la cita. Amb autèntiques bretxes per a accedir als dominis de Rubén, al bloc de Caparrós li va faltar tranquil·litat i lucidesa per a enfilar l'acció definitiva.

El gol va estar en les bótes de Pedro López en una jugada comandada pels laterals blaugranes, encara que és possible que la resolució demandara un passe de la mort de Pedro López sobre l'arribada en solitari des d'arrere d'El Zhar. Qüestió d'interpretació i de clarividència. És un dèficit a esmenar quan encara hi ha temps. La intuïció o el talent el va materialitzar Trashorras en col·laboració amb Larrivey. La cabotada del tanc argentí, després d'un servici al cor de l'àrea granota, va resultar inapel·lable. El gol va recompondre al Rayo. Va ser una ràfega de vent que va deslligar un autèntic vendaval sobre la meta de Keylor. El Levante va perdre l'essència. El seu comportament va ser erràtic en eixe període. El porter costa-riqueny va emergir per a mantindre la invulnerabilitat de l'arc blaugrana. Tito, Trashorras o Larrivey van provar la consistència i les mans poderoses del porter. Amb la grada omplida d'orgull per la resposta racial dels seus jugadors, va aparéixer Xumetra per a sumir al coliseu madrileny en el desfici. L'atacant granota es va rebel·lar davant dels esdeveniments que se cernien en Vallecas. Xumetra va esprintar pel costat esquerre de l'atac granota amb la fe d'un guerrer medieval, va executar un diabòlic canvi de ritme, quan únicament hi havia esgotament en les seues cames, i va combinar amb Ivanschitz per a sumir al llevantinisme en la glòria.