```html

L'Àgora Vallejo de la Federació de Futbol de la Comunitat Valenciana va acollir aquest dijous 15 d'octubre una nova edició de Portal de Vallejo, el cicle de trobades amb què el Levante UD recupera la memòria del seu històric estadi durant l'any del centenari de la seua inauguració.

Salvador Mut, Nicolás Clavel i Ernesto Lapiedra van compartir les seues vivències al camp granota en una sessió conduïda per Emilio Nadal, responsable de l'àrea de Patrimoni Històric del Levante UD. Tres futbolistes que van trepitjar aquell camp i que, a través dels seus records, van retornar al present una part de la història sentimental del llevantinisme.

El president de la FFCV, Salvador Gomar, va donar la benvinguda als protagonistes i al públic assistent en un escenari carregat de simbolisme, alçat al mateix entorn que va ocupar el vell Vallejo.

Portal de Vallejo, la memòria del camp granota

Aquesta nova sessió del cicle s'emmarca en l'Any de Vallejo, el programa d'activitats amb què el Levante UD commemora el centenari de la inauguració de l'estadi, al novembre de 1925. L'edició de Portal de Vallejo, celebrada al gener, va repassar la història del camp des dels seus orígens fins a la seua despedida.

En aquesta ocasió, el plantejament va ser diferent. Emilio Nadal va proposar ressuscitar Vallejo a través de la memòria de qui el va viure, donant prioritat a les experiències personals davant de la reconstrucció documental. No es tractava tant de conéixer la geografia de l'estadi com de sentir-lo; d'apropar-se a la seua atmosfera, els seus sons, les seues emocions i les sensacions que van romandre en la memòria dels seus protagonistes.

La conversa va reunir tres futbolistes les trajectòries dels quals van quedar vinculades a Vallejo des de perspectives diferents. Salvador Mut va aterrar al Levante l'estiu de 1967. Va ser protagonista tant de la despedida del vell estadi com de l'estrena del Ciutat de València. Nicolás Clavel va arribar al club procedent de l'Acero amb només 19 anys i va romandre cinc temporades vinculat al Levante. Va viure el trasllat des de Vallejo en direcció al Ciutat. Ernesto Lapiedra, per la seua banda, va recórrer el camí des dels equips juvenils fins al filial granota, formant-se futbolísticament en l'entorn de Vallejo.

Tres experiències diferents que van permetre reconstruir, des de la memòria personal, la vida quotidiana d'aquell camp. Els seus primers records, les anècdotes de vestidor, la proximitat dels aficionats i la intensitat dels partits van anar component una imatge compartida de Vallejo, molt més enllà de les seues dimensions o de la seua distribució física.

Vallejo, en primera persona

Salvador Gomar va obrir la trobada amb unes paraules de benvinguda en què va reivindicar la importància de recuperar els orígens del futbol valencià. El president de la FFCV va destacar el valor de retornar el futbol a les seues arrels i va traslladar als llevantinistes que l'Àgora Vallejo sempre tindrà les portes obertes per a ells.

A continuació, Emilio Nadal va explicar el sentit de la sessió: apropar-se a Vallejo a través dels records dels seus protagonistes. La documentació permet investigar la història del camp, localitzar els seus espais i reconstruir les seues transformacions. No obstant això, l'experiència de qui el va trepitjar aporta una altra dimensió: permet apropar-se al que es sentia en entrar-hi, jugar un partit o escoltar la graderia. “No es tracta de conéixer els límits i contorns de Vallejo. Es tracta de viure les emocions que desprenia Vallejo”, va advertir. 

```

Salvador Mut: “Em vaig pegar una castanya amb el cotxe”

El primer record de Salvador Mut va arrencar un somriure entre els assistents. El porter va relatar com, quan va arribar procedent del Sevilla, es va acostar a Vallejo amb el seu cotxe i va tindre un contratemps en entrar per la porta de la palmera.

Una anècdota quotidiana que va servir per a obrir la porta als records personals i tornar al present alguns dels detalls que van quedar associats a la vida del vell estadi.

Mut també va representar un vincle singular entre les dues èpoques del Llevant: va defensar la porteria granota en els últims dies de Vallejo i va participar després en l'estrena del Ciutat de València.

Ernesto Lapiedra: “La primera imatge que vaig tindre de Vallejo va ser de dolor”

Per a Ernesto Lapiedra, el primer contacte amb Vallejo va arribar a través del futbol de formació i va estar marcat per l'esforç. Va recordar el seu primer entrenament com a porter juvenil, amb 17 anys, en un terreny de pedra situat darrere de la porteria ubicada en el fons sud. El desgast físic d'aquella jornada va ser tal que va passar diversos dies sense poder eixir de casa amb normalitat.

Lapiedra va evocar també la figura de Salvador Mut, a qui va agrair que li ensenyara exercicis específics per als porters en una època en què aquesta especialització amb prou faenes estava desenvolupada.

El seu testimoni va permetre acostar-se a una altra dimensió de Vallejo: la dels joves futbolistes que van créixer esportivament en les seues instal·lacions i van trobar allí el camí cap al primer equip.

Nicolás Clavel: “Vallejo era una bombonera”

Si hi va haver una imatge que es va repetir durant la conversa va ser la de Vallejo com una autèntica bombonera. Nicolás Clavel va recórrer en més d'una ocasió a aquesta expressió per a descriure un estadi en què les grades estaven molt prop del terreny de joc i el públic vivia el partit pràcticament damunt dels futbolistes.

“Els aficionats situats darrere de les porteries podien arribar a tocar la xarxa de la meta. S'escoltava tot: les veus, les protestes, els ànims i cada reacció d'una graderia que convertia el camp en un escenari d'enorme intensitat”.

Vallejo imposava respecte a l'adversari. La proximitat del públic i la pressió ambiental podien intimidar els equips visitants, mentre que l'afició granota era capaç d'empenyer els seus i contribuir a canviar el rumb dels partits. Els protagonistes van recordar com l'alé de la graderia podia alçar l'equip i modificar marcadors que semblaven complicats.

Clavel va evocar també l'arribada d'aficionats des de localitats com Moncada, Bétera o Poblats Marítims a través del trenet per a acudir als encontres. El seu relat va dibuixar un estadi estretament connectat amb la ciutat i amb el seu entorn, en què futbol i vida quotidiana es trobaven cada jornada.

Entre les anècdotes futbolístiques va aparéixer també el conegut gol del coix de Clavel, durant un partit enfront del Ceuta. El defensa es va lesionar i, com aleshores no es permetien substitucions, va haver de romandre sobre el terreny de joc. El van deixar en la punta de l'atac i, quasi contra tot pronòstic, va acabar trobant-se amb una pilota dins de l'àrea que va acabar en gol. Una d'aquelles històries que expliquen, amb humor i espontaneïtat, una altra manera d'entendre el futbol.

La conversa va permetre així mateix mirar a les grades des d'una perspectiva social. Els protagonistes van recordar un ambient predominantment masculí, amb escassa presència de dones i de públic jove. Una realitat que contrasta amb la imatge actual del llevantinisme i amb la presència cada vegada major de famílies, xiquets i dones en el Ciutat de València. Lapiedra va celebrar expressament aquesta evolució, convençut que ací resideix una part important del futur del club.

El record del trasllat al nou estadi també va estar present. Clavel, que va viure el final d'una època i el començament d'una altra, es va definir com a novençà del camp nou i veterà del vell. Lapiedra, per part seua, va reconéixer que el canvi va generar protestes entre els qui sentien Vallejo com una part irrenunciable de la seua història.

Una vesprada per a tornar a sentir Vallejo

La sessió de Portal de Vallejo va deixar una evocació compartida d'un camp pròxim, intens i profundament lligat a la identitat granota. Més enllà de les seues dimensions, els seus accessos o la disposició de les seues grades, els testimonis van permetre recuperar allò que difícilment pot reconstruir-se únicament a través de documents i fotografies: l'atmosfera de Vallejo i l'emoció d'aquells que el van viure.

Mut, Clavel i Lapiedra van tornar al present els primers records, les anècdotes, la pressió del públic i la força d'una afició capaç d'empenyer el seu equip. Una vesprada per a escoltar aquells que van trepitjar aquell terreny de joc i comprovar que Vallejo continua viu en la memòria del llevantinisme.