Ado Den Haag; Hansen, Malone, Wormgoor, Kristensen, Jansen, Meijers, Van Duinen, Schet, Alberg, Houtkoop i Zuiverloon. També van jugar Kramer, Merencia, Kanon, Van Haaren, Buwalda i Ebuehi.

Levante; Zagalá, Barral, El Zhar, Gavilán, Nikos, El Adoua, Pedro López, Víctor Pérez, Diop, Camarasa i Torrent. També van jugar Rubén, Nong i Simao.

Àrbitre; Richard Liesveld. (Nederland).

Gols. 1-0. M. 25. Kramer. 2-0. M. 49. Kramer.

Si en algun moment determinat hi ha espai per a extraure conclusions de les derrotes i convertir-les, per tant, en útils caldria apel·lar a l'evolució de la pretemporada per a trobar el punt adequat per a solidificar una associació d'idees que pareixen totalment dissociades. Així que el Levante va patir una d'eixes derrotes alliçonadores que componen el relat de les pretemporades. L'esquadra blaugrana va tancar davant de l'Ado Den Haag el quartet dels partits de preparació pautats en terres holandeses. I ho va fer estrenant l'expedient de derrotes del període estival. De vegades hi ha derrotes commovedores, i no és el cas concret del duel en l'Estadi Kyocera, i altres vegades hi ha derrotes que resulten clarament alliçonadores si es lligen de manera correcta. I va ser el cas davant dels fets succeïts en el feu d'un col·lectiu que la passada campanya va obtindre la sèptima posició en l'Eredivisie. El Levante va presentar dos cares contraposades sobre la gespa artificial del coliseu de l'Ado i va pagar les conseqüències.

Hi ha derrotes que servixen per a temperar estats d'ànim, amb tendència a dimensionar tot els que succeïx en l'interior del camp si els resultats són positius, i també per a recordar el sentit que adquirixen les confrontacions i el context en què se situen. Davant de l'Ado l'esquadra blaugrana va esgarrar un cicle immaculat marcat per la seua condició d'invicte. D'altra banda, la dinàmica de l'encontre va recordar als jugadors que travessen per una fase de creixement i que convé aplicar-se i no caure en la relaxació per a metabolitzar els conceptes proposats per Mendilibar. La veritat és que el partit pot avaluar-se en funció dels fets que es van succeir en cada capítol. A pesar que el Levante va prendre el camí cap al vestuari en desavantatge, a la conclusió dels primers quaranta-cinc minuts, va competir en eixe cicle de la confrontació. Kramer va caçar un baló en l'interior de l'àrea i va inaugurar el marcador. El seu tir va xocar en el cos de Zagalà, però no es va desviar de l'objectiu del gol.

Més problemes va tindre Hansen per a neutralitzar les accions capitalitzades per Gavilán i Barral. Víctor va dibuixar un passe mil·limètric entre línies que va deixar a Gavilán sense major oposició que l'arquer local. No obstant això, no va poder definir davant de l'eixida del porter holandés. I David Barral es va estavellar amb les seues mans quan pareixia materialitzar-se l'avantatge llevantinista. El col·lectiu de Mendilibar tractava d'ajustar-se al guió que definix l'ideari del preparador basc: defensa avançada, assetjant pràcticament la zona del mig del camp, pressió, a fi de tractar de neutralitzar l'eixida del baló de l'equip contrari i rapidesa per les bandes per a agilitzar la capacitat de sorpresa. El Levante era viu, a pesar de la dificultat que entranya aclimatar-se amb celeritat a superfícies d'herba sintètica. No obstant això, la figuració del xoc va variar en la represa. Kramer va tornar a citar-se amb el gol en l'enllumenament de l'episodi final. La resposta del Levante va ser donar dos passos al front per a intentar eixugar les distàncies amb la porteria rival. Els espais en el camp es van engrandir i cada contra de l'Ado erosionava al grup blaugrana. En tot cas, en la derrota va haver-hi jugadors revitalitzats. És l'exemple de Camarasa. El canterà va partir en la medul·lar per a retardar-se fins a l'eix de la denfensa. És incuestionable que el centrecampista esta deixant el seu rastre en l'actual pretemporada.