Dijous 26 de maig del 2011. Són les deu del matí i els jugadors de la plantilla del Levante s'acomoden en el terreny de joc de l'Estadi Ciutat de València per a iniciar una nova jornada de treball. No és una sessió més en la planificació setmanal encaminada cap al partit del cap de setmana. Hi ha un aroma inequívoca a despedida. La competició en el marc de la Primera Divisió va finalitzar el passat cap de setmana i el grup afronta l'última matinal conjunta abans de les despedides i l'adveniment del desitjat període vacacional. Arrere queda un exercici de Lliga replet de tremends i titànics desafiaments.
Excel·lent èxit del pressupost més exigu
El Levante confirmava el mite de la lluita divergent entre David i Goliat traslladat a una perspectiva estrictament econòmica. Pareixia una batalla despietada i cruel. L'entitat blaugrana era el paradigma de la desigualtat més extrema, en funció de les credencials econòmica que establia la seua ínfima dotació. El combat que es preveia pareixia suïcida. El pressupost més exigu de la categoria s'enfrontava sobre el verd a altres entitats amb partides pressupostàries realment estratosfèriques. Potser era el desafiament més titànic. No obstant això, esta conjuntura no va ser motiu suficient per a assumir la rendició. El Levante es va revelar davant de vaticinis funestos per a atrapar una permanència històrica.
Rècord de puntuació en una de les Lligues més exigents
El Levante va haver d'anar-se fins als quaranta-cinc punts per a cordar una de les permanències més costoses que es recorden en els temps més recents. De fet, la salvació durant el curs anterior va quedar xifrada en trenta-set punts mentres que en la Lliga actual el Dépor s'ha despenyat després d'obtindre quaranta-tres. Si algun aspecte accentua la materialització d'estos dígits és la patent dificultat que ha significat aconseguir un espai en propietat per a competir un any més en l'univers de l'elit. Per al Levante la xifra conquistada suposa a més situar un nou referent personalitzat en el còmput global de les sis compareixences que col·lecciona com primer divisionista, alhora que el registre anterior arreplegava els quaranta-dos punts que van validar la salvació en el curs 2006-2007.
Caicedo establix un nou llindar anotador
El registre anotador del Levante com a equip instal·lat entre la burgesia del futbol espanyol responia a la proclivitat anotadora de Pepín. La cronologia dels fets retrotrau el temps a la temporada 1963-1964. El debut del Levante en Primera es va tancar amb una permanència fonamentada en part en els deu gols que va assumir l'atacant. Eixe dígit sorgia amenaçador. Pareixia un èxit certament intimidador, encara que el relat en l'espai de la Primera Divisió del Levante no és massa extens, fins que va aparéixer Caicedo. Felipao en la seua presentació va vaticinar entre deu o quinze gols. La xifra no era gratuïta. L'equatorià va exercir de visionari abans de calçar-se les bótes i l'elàstica granota. I de prestidigitador en l'interior de l'àrea. El seu esperit emprenedor es concreta en cada una de les tretze dianes. No és l'únic referent. Cristian Stuani amb huit gols s'ha instal·lat entre els principals referents del gol. Stuani i Caicedo subratllen quasi el cinquanta per cent dels gols del Levante.
Luis García establix una marca en la banqueta granota en Primera
Luis García va iniciar i va tancar el trajecte de lliga des de la banqueta blaugrana del curs 2010-2011. No és una cosa secundària. Des de la dècada dels seixanta que no es repetia una situació semblant. Quique va completar l'exercici 1963-1964 mentres que Orizaola va repetir un curs més tard, si bé no va participar en la promoció d'ascens/descens, enfront del Màlaga, que va afonar al Levante en una campanya de final fatídic. En la història recent del Levante en l'elit no hi ha casos d'esta tendència. Schuster va ser rellevat per Oltra en la temporada 2004-2005. Abel Resino va ocupar el lloc de López Caro amb la Lliga 2006-2007 ja iniciada mentres que la campanya 2007-2008 va comptar amb tres inquilins en la banqueta del feu d'Orriols. Luis García amb trenta-huit partits consecutius fixa un nou llindar.