L'Athletic Club visita aquest dimecres el Ciutat de València i el Palco recupera una nova història compartida entre dos clubs centenaris. L'exposició viatja en aquesta ocasió fins a la temporada 1946-1947 per recordar una de les eliminatòries de Copa més intenses protagonitzades pel Llevant davant l'aleshores Atlético de Bilbao.

Una eliminatòria per a la memòria

L'enfrontament davant l'Atlético de Bilbao, hui Athletic Club, en la Copa del Generalísimo d'aquell exercici reposa en l'imaginari llevantinista. Els seguidors més impenitents, aquells revestits pel pòsit de saviesa que concedeix l'experiència, van tractar de guardar i conservar una memòria que adquireix lluminositat.

L'eliminatòria de vuitens de final va enfrontar dos equips separats per la seua trajectòria i pel pes històric de les seues respectives entitats, però units durant aquells dies per una batalla futbolística que es va prolongar durant dos encontres.

El primer capítol es va escriure a San Mamés. Salvador i Botella van silenciar el coliseu rojiblanc en el preàmbul de la cita copera amb dos gols que van desorientar el rei de copes. Amb prou faenes havien transcorregut vint minuts i el Llevant havia aconseguit posar en qüestió qualsevol pronòstic.

L'Atlético va reaccionar i va acabar imposant la seua llei en un encontre que va concloure amb un 6-2 favorable al conjunt bilbaí. Els blaugranes, no obstant això, van abandonar el terreny de joc amb la sensació que el resultat no havia fet justícia als seus mèrits.

L'acta d'una vesprada inoblidable

El desenllaç de l'eliminatòria va quedar reservat per a Vallejo. Allí, l'equip dirigit per Villagrá va oferir una de les seues actuacions més recordades d'aquella temporada. L'acta, una espècie d'evocació perpètua del duel, desvetla tot el que es va viure en una vesprada en què el Llevant va cavalcar a lloms d'un cavall desbocat.

Escrivá, en dues ocasions, Martínez Catalá i Botella van fer somiar els aficionats. El Llevant va ser capaç de situar l'Atlético al límit de l'abisme i va acariciar la remuntada d'una diferència que semblava impossible.

“Ha sigut sens dubte el millor partit que s'ha jugat al nostre camp”, va deixar escrit l'empleat de l'entitat que va voler preservar per sempre el record d'aquell xoc de tornada. En l'anotació que acompanya l'acta també es pot llegir: “Hem eliminat l'Atlético, encara que el resultat total siga favorable a aquest”.

La mateixa nota deixa constància del malestar per l'actuació arbitral: “L'arbitratge de Munguía deficient, no havent demostrat clarament les seues intencions perquè no arribàrem a superar la diferència de Bilbao”.

Vallejo es va vestir de gala en Copa

La premsa de l'època també va recollir la dimensió d'aquella actuació llevantinista. “Els valencians van jugar el millor partit de la temporada i van desbordar l'onze bilbaí”, va escriure El Mundo Deportivo en fer-se ressò de la batalla lliurada al camp de Vallejo.

Aquell Llevant havia tornat a Segona Divisió i afrontava davant un dels grans històrics del futbol espanyol una eliminatòria que va acabar convertint-se en una de les pàgines més intenses de la seua trajectòria copera.

La memòria del partit al Palco

L'acta original de l'encontre de tornada serà la peça central d'una exposició que permetrà acostar-se a aquell Llevant-Athletic de 1947 a través de documents conservats pel club.

La mostra es completa amb fotografies del duel, alineacions d'aquell Llevant, dos passis de Vallejo coetanis a l'eliminatòria i una entrada del mític camp, testimonis materials d'una època en què el futbol granota començava a construir algunes de les pàgines que hui formen part de la seua memòria.

Més de set dècades després, l'Athletic Club i el Llevant tornen a trobar-se al Ciutat de València en Primera Divisió. L'escenari evidentment ja no és Vallejo, però la documentació mostrada refrescarà un capítol vibrant en la història d'ambdós clubs.