La llotja VIP del Ciutat de València va acollir, en els prolegòmens de l'encontre entre el Levante UD i el Sevilla FC, l'acte de donació al patrimoni històric llevantinista de Rafael Solaz, que va fer entrega al president del Levante UD, Pablo Sánchez, d'un singular quadre de Tormo que recrea, mitjançant dibuixos a ploma, el partit disputat entre el Levante FC i el Sevilla FC en el Campionat Superregional de la temporada 1934-35.

Rafael Solaz és una figura reconeguda en l'àmbit cultural valencià. És el fundador i director de la Llibreria Antiqüària Rafael Solaz, emblemàtic establiment d'estètica decimonònica. Llevantinista i abonat del Club en el temps present, Solaz va voler contribuir amb aquesta donació a la conservació i difusió de la memòria històrica de l'entitat. Durant l'acte, Pablo Sánchez va destacar la transcendència d'una peça que torna la mirada cap al Levante FC dels anys trenta, una etapa fonamental en la trajectòria del club i en la història del futbol valencià.

Per la seua banda, Rafael Solaz va expressar la seua satisfacció per la possibilitat d'incorporar aquesta obra als fons històrics de l'entitat. “Per a mi és un honor com a llevantinista poder donar aquest document”, va manifestar.

El record d'una victòria davant el Sevilla

El quadre conté una recreació gràfica de l'encontre que va enfrontar el Levante FC i el Sevilla FC al Camp de La Creu, en l'inici del Campionat Superregional de la temporada 1934-1935. El conjunt dels Pobles Marítims es va imposar per 3-0, un triomf que va quedar recollit en les escenes dibuixades a ploma.

L'obra constitueix un testimoni singular no sols per la seua relació amb aquell enfrontament, sinó també per la manera en què el futbol dels anys trenta va quedar fixat sobre el paper. El dibuix permet acostar-se a l'estètica, els protagonistes i la memòria d'una competició que forma part de la història del futbol valencià.

El Levante, campió d'una competició històrica

El Levante va conquistar el Campionat Superregional de la temporada 1934-1935, una competició que va reunir entitats rellevants del futbol espanyol. El conjunt granota es va enfrontar a rivals com el València, el Betis, l'Hèrcules i el Sevilla, equips que formaven part de l'entorn competitiu de la màxima categoria.

El títol es va resoldre en una competició ajustada, decidida en l'última jornada, en què el goal-average va resultar determinant per proclamar campió al conjunt llevantinista. Aquella conquesta va dimensionar una temporada extraordinària i va conduir l'equip cap a una de les actuacions més lloades de la seua història.

El triomf en el Campionat Superregional va donar pas a una brillant trajectòria en la Copa d'Espanya. Després de superar el València en una eliminatòria fratricida, el Levante va arribar als quarts de final, on es va enfrontar al Barcelona. Els empats registrats a Les Corts i al Camp de La Creu van obligar a disputar un encontre de desempat al camp de Torrero.

A Saragossa, el Levante va escriure una de les seues pàgines més lloades en eliminar el conjunt blaugrana i arribar a les semifinals. El recorregut coper va concloure davant el Sabadell, en el pròleg d'una final que l'equip granota no va poder assolir.

Un llegat de la primera edat d'or

El quadre de Tormo es converteix així en un testimoni directe de la primera edat d'or del Levante FC, un equip que va adquirir una notable dimensió esportiva en els anys immediatament anteriors a la Guerra Civil. El record d'aquella etapa arriba també a la conquesta de la Copa d'Espanya Lliure, al juliol de 1937, un dels episodis més rellevants i singulars de la història llevantinista.