Ramón Pérez Mesa ‘Espejín’: del Betis al Llevant, una història que reviu 67 anys després

El pròxim cap de setmana, l'Estadi Ciutat de València obrirà les seues portes per a acollir el duel entre el Levante UD i el Real Betis. Més enllà de la batalla per la victòria, el focus es posarà sobre la figura de Ramón Pérez Mesa, conegut en l'ecosistema del futbol com Espejín. El centrecampista canari serà el protagonista de l'exposició que acompanyarà l'encontre en el palco VIP del coliseu blaugrana.

El fitxatge de 1958

I quin és el motiu d'aquest homenatge? Caldria tornar fins a octubre de 1958. El Levante va fixar la seua mirada en Espejín, aleshores jugador adscrit al Real Betis. L'entesa entre les dues entitats va ser absoluta i el futbolista canari va marxar des de la ciutat hispalense fins a València per a comprometre's amb el Levante.

Desempolvàrem sengles documents oficials enviats per la secretaria del club sevillà que establien les condicions de l'acord. Un dels escrits, datat el 14 d'octubre de 1958, estava dirigit al president del Levante, Antonio Román, i puntualitzava que el jugador arribava lliure. Espejín va recalar en el Levante sense minvar les arques del club granota. Aquest fet era rellevant per a l'economia de guerra blaugrana. L'excel·lent relació entre les institucions va possibilitar aquest acord que va significar el trasllat de Espejín a l'equip que preparava des de la banqueta Álvaro.

Empremta en el Levante

El Levante conserva expedients lligats a la seua estada en el club durant les temporades 1958-1959 i 1959-1960. La documentació inclou contractes rubricats pel centrecampista, la seua fitxa professional, proves mèdiques i fins i tot una petició reiterada dels mandataris del Levante perquè abandonara l'hotel on residia i fixara la seua residència en una vivenda, amb l'objectiu de gaudir d'una major tranquil·litat. Són pinzellades que retraten no sols el futbolista, sinó també l'home que es va convertir en part de la família llevantinista.

El somni de l'ascens

Espejín va arribar al Levante del curs 1958-1959. En aquell equip, el gran referent era Wilkes, en un bloc que somiava amb l'anhelat ascens a Primera Divisió. El futbolista canari ja havia paladejat aquesta circumstància la temporada anterior com a jugador del Betis, que després de quinze anys en les catacumbes del futbol va aconseguir tornar a l'elit.

No va ser un jugador menor en la seua etapa com a verd-i-blanc. Espejín semblava haver desxifrat els secrets que amaguen els anhelats ascensos. Com a jugador de l'Algeciras va viure el salt des de Tercera fins a Segona Divisió, i en el Martos, cedit pel Jaén, va experimentar l'ascens a Tercera.

En una de les seues primeres entrevistes com a llevantinista, per al diari Deportes, accentuava aquesta experiència i assegurava que arribava a un equip “amb fisonomia de primer divisionista”. En les seues prediccions, va assenyalar l'Elx com el rival més fort del Grup II de Segona. No es va equivocar en els seus pronòstics. El conjunt il·licità va ascendir de manera directa com a campió i el Levante va promocionar contra la UD Las Palmas en una eliminatòria de sort adversa.

Epíleg de la seua carrera

A l'estiu de 1960, Espejín va tancar la seua relació contractual amb el Levante. A partir d'ací, va defensar els colors d'equips com el Rayo Vallecano, Castelló, Fuengirola o Linares, completant una trajectòria de llarg recorregut en el futbol espanyol.