Hi ha un aire d'èpica que impregna els punts cardinals de l'Estadi dels Carmenes. Es tracta d'un camp que traspua futbol. I no va tardar en excés a mostrar-se tota eixa mística. L'eixida dels jugadors a la gespa va motivar una simfonia de sentiments i càntics per part dels més de quinze mil seguidors que es van congregar en este coliseu als acords de l'himne de l'esquadra que prepara Caparrós. Les seues goles van ressonar amb força generant una efervescència i una atmosfera densa molt característica del futbol anglés, però no va ser prou intimidadora per a la figura de Rubén. El jove atacant granota va desballestar el partit amb una acció sideral més pròpia de l'escola maradoniana o si es fixa en el temps present seguint les directrius emeses per Messi. Rubén es va cosir el baló a les seues bótes, després de caçar-lo en la zona de la medul·lar del verd, i es va llançar amb fúria en direcció cap a la meta de Roberto. En el recorregut que va emprendre va anar tombant autèntics gegants amenaçadors que li reptaven i que tractaven de tancar-li el pas i espantar-li del seu verdader desafiament; el gol. Rubén amb un plus de convicció va anar deixant arrere els defensors que anaven sorgint. Quan va xafar el cor de l'àrea va alçar els ulls i els va clavar en la porteria local. La resta va ser un treball d'orfebreria. Seda i tul: va tocar amb suavitat per a anotar el primer tant del curs que oferiria l'estrena de l'expedient de triomfs de l'era Mendilibar en la Lliga BBVA.
L'eixida fulgurant del canterà en direcció cap a la banqueta es convertia en la metàfora de les necessitats apressants que constrenyien al Levante. Els dubtes pareixien perseguir al bloc blaugrana des de l'arrancada de l'actual Lliga. Granada marcava la quinta batalla de la temporada en ple recorregut i el botí conquistat era tan exigu com paupèrrim. Un punt obtingut a Màlaga amb el capítol anotador encara per estrenar. I davant es posicionava l'esquadra de Caparrós, un vell conegut de l'entorn llevantinista, que adornava el seu currículum amb huit punts que li projectaven als estrats més alts de la classificació. Era un duel d'estils contraposats, però principalment d'estats anímics summament allunyats. El contingut de l'encontre estava presentada. És inqüestionable que els focus del partit van apuntar cap a la llum que desprenia Rubén. Després d'unes quantes setmanes en la foscor reprenia la condició de titular.
La seua actuació va ser sensacional. El gol va coronar la severa classe que va impartir en Los Carmenes, però el seu compromís va ser exemplar. Va ser el primer a ajudar en tasques defensives per a acte i seguit propulsar-se en atac. El malbaratament físic i de talent en el pla personal va ser excel·lent. És innegable que va ser el duel de Rubén, però també un envit que es va aconseguir colonitzar des del sentit de la col·lectivitat. Des d'eixe prisma, el Levante va mostrar un guió a què es va cenyir fidedignament durant els noranta minuts. El Levante va donar pistes sobre el tapet del feu granadí. Pareix obvi, a pesar del cruel resultat davant del F.C. Barcelona, que l'equip de Mendilibar anava augmentant les seues prestacions jornada a jornada. Va reviure a Màlaga i va competir contra el Barça durant una hora. En Granada va fer un pas més al front per a mostrar una versió convincentment i terriblement col·lectiva. Acatxapat i amb les línies molt estretes i cohesionades, no dubtava a eixir a la contra amb celeritat.
Morales va capitalitzar la major part de les accions ofensives en l'episodi primer de la cita. Després va ser Rubén qui va prendre el testimoni participant en la majoria de les ofensives blaugranes. Inclusivament va poder augmentar el seu registre després d'estavellar una acció des de l'estratègia en el travesser de Roberto. El Levante va funcionar com un bloc molt compacte. De fet, el Granada a penes si va gaudir d'ocasions davant de la porta defesa per Jesús. No es va mostrar còmode l'equip de Caparrós sobre el camp. Acostumat a l'electricitat en els seus moviments li va costar generar joc en estàtic i va acabar perseguint ombres. El Levante va fer un exercici de futbol supí. La victòria i la portentosa actuació de Rubén no difuminen altres factors a accentuar. Un d'ells podria apuntar Camarasa.
El centrecampiste es va assentant en la categoria i va adquirint el quall i el solatge necessari per a competir en l'elit. Per una situació semblant travessa Morales, un punyal per la banda esquerra o Toño en eixe transvasament complex de realitzar entre la categoria de Plata i la Lliga de les estreles. El retorn de Diop concedix va aplomar a la medul·lar. El partit va emfatitzar el sentit d'un bloc que va saber manejar els codis i els distints tempos de l'encontre. Va saber domesticar l'arrancada virulenta del Granada en els minuts inicials i va ser capaç de desactivar al seu adversari fins a arribar confondre'l. Amb avantatge en el marcador no es va fondre, ni es va sentir pressionant. Més aïna va ser triant les mesures més oportunes a fi que l'encontre va anar avançant sense majors notícies. I la victòria és reveladora i trenca una ratxa funesta.