San Mamés té mística. El mític San Mamés, alçat en 1913, no ha desaparegut de la faç de la terra a pesar que va ser derrocat durant el passat estiu i a penes si queden vestigis dels seus nobles murs. No obstant això, el nou coliseu roig-i-blanc, potser perquè es troba estretament connectat, des d'una perspectiva física i geogràfica, amb l'anterior feu, manté intacta la seua aura i el seu embruixament. Hi ha una força tel·lúrica en el seu interior capaç de guiar a les mainades basques cap a la victòria. I el Levante ho va poder comprovar en els minuts finals del xoc que li va enfrontar a l'Athletic Club. Durant molt de temps va governar el duel amb una certa solvència després de la diana conquistada per Barral després d'una exquisida acció de Xumetra i a l'empara de les manoples salvadores de Keylor. No obstant això, va haver de claudicar i doblegar el genoll en senyal de vassallatge després dels gols pràcticament encadenats de Mikel Rico i Aduriz. I el cel de Bilbao pareixia desplomar-se en eixos instants de vertiginós remolí. La pluja no és un component inusual per estes llars, però la pluja que queia pareixia una metàfora en el procés redemptor del grup liderat per Valverde. L'aigua exercia d'element purificador sobre el col·lectiu basc a manera de baptisme reeditant aquelles conversions massives al cristianisme de temps pretèrits.

La fe mai es perd en San Mamés. El Levante tampoc ho va fer, a pesar de la derrota mentres els aficionats locals s'aprestaven a viure el desenrotllament d'una confrontació que han vist en infinitat d'ocasions des d'arrancara el curs. Dèjá vu en San Mamés? El fet comença a no ser un misteri inescrutable davant de les repeticions. L'esquadra que alliçona des de la banqueta Joaquín Caparrós va extraure el manual que li caracteritza per a afrontar un partit subratllat en roig per al tècnic i la seua nòmina de col·laboradors més íntims. El Levante és un bloc que afronta els partits amb les cartes clarament alçades. Orde i mètode per a guiar els seus moviments sobre el verd. El seu estil és, de vegades, previsible, summament previsible podrien recalcar alguns analistes, però en la neciesa també hi ha espai per a l'harmonia i per al desenrotllament de les emocions. I el futbol és abans que res emoció i improvisació. Xumetra va condensar ambdós components al tall de la mitjana hora. És molt possible que ningú poguera preveure una aventura en solitari de tals caràcters quan va entrar amb el contacte amb el cuiro. L'atacant català es va imantar l'esfèric, va superar a de Marcos per la banda dreta, va tombar diversos elefants en un taulell i va connectar amb Barral. Geometria i passió. El davanter va resoldre en la segona temptativa davant d'Iraizoz. Barral trencava el malefici davant del gol, encara que en la retina dels aficionats quedarà el vals de Xumetra. El seu cos es va accelerar encara que la seua ment va mantindre la calma necessària per a concloure una acció brillant.

San Mamés va mantindre la calma davant de la diana granota. En certa manera, el full de ruta de la temporada marca partida amb eixe tipus de naixements. Potser els efectes del gol van ser més palpables en la mirada destramuntana dels futbolistes locals. Beñat no aconseguia imposar el compàs i el traç en la línia de mitjans. En eixe punt del verd l'equip d'Ernesto Valverde pareixia molt previsible. El ritme cardíac de de l'Athletic Club s'accelerava principalment per la banda esquerra amb Ibai. I si els problemes augmentaven sempre estava Keylor Navas per a trobar tot tipus de solucions. La incidència de l'arquer en l'univers blaugrana és proporcional a l'excel·lent estat de forma del porter internacional per Costa Rica. No obstant això, el guió oferia un trist epíleg per a les hosts llevantinistes. Va prémer l'Athletic en la represa mentres rugia San Mamés, mostrant una fam voraç de victòria, en busca d'eixa força tel·lúrica capaç de rescatar al perdut. I va ser Mikel Rico qui va guiar el triomf després d'empalar un baló perdut en l'interior de l'àrea granota. Quasi sense solució de continuïtat, un centre profund des del perfil dret el va rematar amb el cap Aduriz per a  descavalcar a un Levante que va tractar de tornar quan el partit ja marcia.