Van brollar uns rajos solars que van il·luminar el feu del barri d'Orriols en una jornada densa marcada pels núvols i una atmosfera metàl·lica. La cronologia del partit acabava d'inaugurar-se. El fet en si no era definitiu per al desenrotllament de la confrontació, però podia interpretar-se com l'anunciació d'un bon o d'un mal presagi ara que està de moda atribuir als desastres naturals una incidència absoluta en les catàstrofes que assolen al planeta terra. Van brollar uns crepusculars rajos solars sobre el solar de l'Estadi d'El Ciutat de València en els primers minuts de l'encontre davant del Màlaga i l'esperit dels jugadors llevantinistes es va sobreexcitar en excés. Va ser un Levante matiner, excels i superlatiu amb una incidència notable sobre la meta de Willy.
No va tardar en excés Stuani a creuar la seua mirada amb l'amo de la meta de l'esquadra malaguenya. En realitat va ser una constant al llarg de la confrontació. Del duel inicial va eixir indemne l'atacant uruguaià. Caminava un poc malparat l'home. La seua moral pareixia ressentir-se en les últimes jornades. Coses a imputar als davanters. La relació que mantenen amb el gol marca la concepció dels seus estats d'ànim. És una relació capitalista. No hi havia cap tipus de debat sobre la seua complicitat en el gros del col·lectiu quan va haver d'accedir al terreny de joc. No obstant això, el gol es resistia a un dels assots de l'ídem en la categoria de Plata durant l'exercici passat.
No obstant això, va aparéixer en el moment més adequat per a esquerdar un debat inexistent en una jornada caracteritzada per l'absència de Felipe Caicedo perquè si alguna cosa va quedar patent sobre el verd del coliseu d'Orriols va ser la qualitat dels atacants adscrits a l'avantguarda blaugrana. La de Stuani va ser una aparició estel·lar i portentosa. El matador de Tala va batre l'arquer amb subtilesa després d'una combinació sorgida de la fecunda imaginació de Rubén, un altre dels triomfadors de la vesprada. L'intel·ligent passe de l'asturià va filtrar les línies visitants i va deixar el davanter uruguaià sol davant de l'arquer forà. El duel acabava de nàixer. Més tard, ja en la represa, va aprofitar un baló sense amo per les voltants de Willy per a ajusticiar al Màlaga.
Va ser una diana capital perquè va tancar un encontre que pareixia enfosquir-se després del tant de Seba Fernández. Llavors l'ombra del dubte germinava sobre Orriols. El Màlaga es va veure des de molt prompte obligat a revolucionar el duel si volia mantindre les seues opcions. El gol de Stuani va conjugar amb el tant de Rubén. A l'afició se li acumulava el treball per a festejar tantes emocions tan pròximes en el temps. En huit minuts el xoc estava en franquícia. I definit. El Levante matava al seu oponent i el Màlaga queia en la desgràcia. Si alguna cosa va accentuar la diana del mitjapunta asturià va ser la flaquesa de la defensa de la societat malaguenya.
Al Màlaga se li va anar l'encontre per l'escassa consistència que va mostrar la seua rereguarda. La candidesa que va evidenciar en la zona més pròxima al seu arc va ser letal. La confrontació enfrontava a dos entitats divergents. Cartera i noms amb ressonàncies en el futbol contra un plus, sense parangó, d'il·lusió, en el Levante hi havia set jugadors que l'any passat militaven en Segona Divisió A, dos concepcions allunyades encara que en el futbol no sempre és definitori la brillantor del parné. En eixe sentit, el Levante és un excel·lent arquetip d'esta tendència. Ultimament lluita contra la lògica i pareix capacitat per a desafiar al sentit comú i al mercantilisme que assola al futbol.
Hi ha molta poètica darrere de cada una de les seues demostracions sobre el camp encara que és evident que hi ha un procés evolutiu darrere del joc exhibit pel Levante en les últimes compareixences. El Levante ha guanyat en consistència i en marge de maniobra. És un equip que sap reconéixer els partits i agilitzar el seu curs o interrompre'l en funció de les seues necessitats. En tot cas, és un bloc recognoscible que sap quins són els seus secrets i les seues armes favorites i extrau un màxim partit d'estes variables entrellaçades. Hi ha un evident sentit en la seua proposta. I principis futbolístics. És generós i extremadament socialitzat. I últimament s'ha acostumat a manejar el baló amb una incidència suprema de la medul·lar. Davant del Màlaga va iniciar a través del triangle màgic que van conformar Pallardó, Iborra i Rubén, amb Juanlu i Valdo com a lloctinents, i va percudir sobre la porteria de Willy a partir de les bótes esmolades de Stuani mentres el seu rival es desgastava en una constant batalla contra si mateix.
Levante: Munúa, Javi Venta, Ballesteros, Nano, Juanfran (Del Horno, m.46), Pallardó, Iborra, Valdo, Rubén (Xisco Nadal, m.63), Juanlu i Stuani (Rafa Jordá, m.83).
Màlaga: Willy, Jesús Gámez, Demichelis, Kris, Eliseu, Portillo (Owusu, m.67), Apoño (Sandro Silva, m.75), Recio (Maresca, m.62), Duda, Rondón i Seba Fernández.
Gols: 1-0, m.6: Stuani. 2-0, m.8: Rubén. 2-1, m.60: Seba Fernández. 3-1, m.71: Stuani.
Àrbitre: Iturralde González (comité basc). Va amonestar als locals Juanfran, Pallardó, Ballesteros, Munua, Iborra i Del Horno, i als visitants Eliseu, Apoño, Rondón i Seba Fernández.