Per moments la pel·lícula del partit que es va disputar durant el passat mes de setembre en el mateix escenari, el feu de Vallecas, i entre els mateixos contendents, Rayo i Levante, quan la competició de lliga travessava pel seu estadi inicial, va paréixer repetir-se potser per a desesperació dels estaments més afins al Rayo Vallecano. Sèrgio Pinto va estar molt prop d'emular a Ivanschitz i projectar la imatge del Levante cap a la ronda dels Quarts de Final de la Copa del Rei. La victòria blaugrana es va escapar per escassos mil·límetres en el minut definitiu de la cita vinculada al format coper. L'enfrontament, com va succeir aquella vesprada de divendres de setembre, es va agitar en els minuts finals de la confrontació. Jonathan Viera va errar des del punt de penal una d'eixes accions amb què els atacants somien en cada confrontació; baló tocat i sedós des del costat de l'àrea, és a dir passe de la mort, que simplement cal empalar. El tir del futbolista rayista es va anar fregant el pal de la meta granota per a consol de Javi Jiménez. Sense temps per a les lamentacions Ivanschitz va caure davant de Galeano en una fulgurant eixida a la contra. Sèrgio va estavellar amb violència i fúria el cuiro entre el travesser i l'esquadra de la porteria de Rubén.
En certa manera, l'acció va denunciar les intencions del combinat que prepara des de la banqueta Joaquín Caparrós. L'equip granota es va proveir amb solidesa sobre els voltants de l'arquer riojano, després d'alçar un mur entre Héctor Rodas i El Adoua, per a tractar de llançar-se cap a la geografia contrària del camp amb velocitat. El contracolp es convertia en l'arma usat. Potser eixe plantejament es va materialitzar amb més claredat en la segona fase de l'encontre. En eixe espai del partit el Levante va mostrar més convicció, però també més claredat d'idees i presència real en atac. El col·lectiu blaugrana va eixir a Vallecas disposat a competir. Era una de les premisses marcades en l'agenda del preparador llevantinista. I el seu discurs davant dels mitjans en la roda de premsa anterior a l'encontre va incidir en eixa qüestió. No hi ha res que objectar des d'eixe prisma al grup que va emergir des del túnel del vestuari amb moltes variacions en l'onze inicial respecte a duels precedents.
Javi Jiménez va reprendre la condició de titular després de suplir amb anterioritat l'absència de Keylor per sanció. Héctor va compartir l'eix de la defensa junt amb El Adoua amb Vyntra i Jordi Cèsar pels costats. El canterà va estrenar la seua condició de titular en Vallecas. Héctor va assumir galons evidenciat que la lesió en el muscle forma part del passat. El capità va entreteixir un partit sever. Uns metres per davant Sèrgio i Camarasa eren els encarregats de dirigir la nau blaugrana i per davant Ángel capitalitzava el gol en col·laboració amb Nabil, Ivanschitz i El Zhar. Camarasa, un dels valors emergents de la pedrera de Buñol, va tornar exhibir els seus credencials en la Copa. Igual que va succeir davant del Recreativo de Huelva va destil·lar saviesa i desimboltura en la línia de mitjans. Camarasa no es complica en excés sobre el camp. Sap el que ha de fer en tot moment. No s'arruga i té criteri quan entra en contacte amb l'esfèric.
És el típic jugador que coneix les seues virtuts i tracta de potenciar-les a fi de minimitzar els seus defectes. En Vallecas va mostrar un grau d'experiència que òbviament no conté encara per qüestions més que òbvies. I hi ha accions que resulten paradigmàtiques. El centrecampista té fixada la porteria en el seu full de ruta. Va marcar davant del Recre en el Ciutat i va provar fortuna des del vèrtex de l'àrea, si bé en eixe sentit, va ser Sèrgio el jugador més clarivident. Sabedor del rugós tir que posseïx, el centrecampista portugués tracta de sorprendre des de la mitjana distància. I el gol se li va escórrer per centímetres. És evident que el Ciutat decidirà el destí de l'eliminatòria dels octaus de Final. És una sort que es repetix en les últimes temporades. El coliseu exercix de jutge i part. I repetirà tendència. La igualada valida les possibilitats granotes encara que el resultat genera un solatge d'incertesa. Les incògnites es resoldran dimecres que ve a Orriols.