Trenta anys després: el Portal de Vallejo reviu el Llevant de rècord

```html

Portal de Vallejo ha reunit el Llevant de rècord de la temporada 1994-1995, en un emotiu retrobament 30 anys després. Els protagonistes van rememorar la ratxa de tretze victòries consecutives que va marcar una època en Segona B. L'encontre davant el Girona, que va acabar en empat, va ser el centre de records i anècdotes d'aquell bloc històric. Jugadors, tècnics i utillers van compartir històries del vestidor, entrenaments i vivències que perduren en la memòria. Una vesprada que va celebrar no només la victòria, sinó l'esperit i la unió d'aquell equip inoblidable.

El Llevant de les tretze victòries
El duel davant el Girona podia significar la catorzena victòria consecutiva del curs. Aquell Llevant va començar la Lliga amb una ratxa imparable: tretze victòries en els primers tretze partits del Grup III de Segona Divisió B, una fita que encara roman viva en la memòria dels granotes. Cada encontre reflectia un equip decidit, capaç d'imposar-se des del primer minut i de crear una identitat única en el futbol de Segona B.

El retrobament tres dècades després
Portal de Vallejo va permetre reunir un elenc d'aquella plantilla històrica: Ballesteros, Salva, Miguel, Andrés, Herrero, Albelda, Carrero i Javier Domenech, qui no es veien des de feia 30 anys. L'emoció del retrobament va ser palpable i va constituir la primera victòria de la vesprada. Entre abraçades, rialles i records, els protagonistes van rememorar aquells dies d'esforç, treball i triomf col·lectiu, revivint l'esperit de camaraderia que va caracteritzar el grup.

Records d'un Ciutat ple
L'encontre davant el Girona va concitar l'atenció nacional i l'actual Ciutat de València es va omplir com poques vegades s'havia vist. Albelda va recordar en arribar a l'estadi junt al seu pare: “Em va cridar l'atenció que hi havia moltíssima gent pels voltants”. Salva va destacar: “Recorde que hi havia molta afició a les grades”. Herrero va afegir: “Era bestial veure entrades de més de 20.000 espectadors durant la temporada. I no només en l'encontre davant el Girona. Això és una cosa molt difícil en Segona B”. L'expectació i la calor de la graderia van contribuir a que aquell encontre es recordara. El record inesborrable perdura per a diverses generacions d'aficionats granotes.

Juande, avançat al seu temps
Juande Ramos va ser el líder espiritual d'aquell col·lectiu. La majoria dels jugadors van coincidir: “Tenia les idees molt clares. Sabia el que feia”. Herrero va subratllar la modernitat d'aquells entrenaments: “Fèiem tot amb baló. Per aleshores no era el més normal i nosaltres ho fèiem”. Fins i tot anys després, quan va coincidir en un entrenament amb Juande com a preparador del Tottenham, va recordar que li va precisar: “Els entrenaments són els mateixos que feies al Llevant”. El tècnic manxec va apel·lar a un mantra del futbol en la seua resposta: “El que funciona no cal tocar-lo”. La innovació de Juande, la seua claredat tàctica i la seua capacitat per a motivar el grup van ser determinants en l'assoliment d'aquell rècord.

Vida de vestidor i esperit de grup
Al marge de l'encontre, els protagonistes van desvelar interioritats del vestidor. Carrero va recordar que existien dos grups: solters i casats, i que els solters quedaven habitualment per a eixir, incloent la incorporació de Uriz i la seua dona, qui es va convertir en un més del grup. La convivència diària va enfortir els llaços entre els jugadors, i les activitats fora del camp, com passejos en barca per l'Albufera o els dinars compartits, van potenciar un sentiment de pertinença que encara hui perdura. Cada anècdota va evidenciar com la vida del vestidor estava marcada per la camaraderia, la disciplina i la diversió compartida.

L'emoció de la presència de Juande
La cirera de la vesprada va ser l'arribada de Juande Ramos a la sala 1909, al voltant de les cinc. La seua presència va col·lapsar l'atenció de la sala. Abraçades i salutacions efusives es van multiplicar. Pirri, mític utiller, es va emocionar en veure l'estela del tècnic. Juande va incidir en la qualitat del grup: “Sense matèria primera no es fa res. Es va gestar una plantilla espectacular. Gent jove i veterana. El vestidor funcionava com un rellotge. No érem un equip tan superior com els resultats van dir, però partit a partit l'equip es va convèncer que érem capaços de guanyar i aquesta va ser la clau”. Va afegir també: “Va quedar un pòsit molt important com s'està comprovant 30 anys després. Va ser el meu primer equip professional i m'ha marcat durant tota la meua carrera. El record és del grup humà que teníem”.

El valor de la no victòria
Portal de Vallejo va permetre també reflexionar sobre el valor del triomf i de la memòria esportiva. A vegades, en la disciplina del baló, hi ha aspectes que adquireixen major rellevància que la pròpia consecució de la victòria. L'empat davant el Girona, lluny d'entelar la llegenda d'aquell Llevant, es va convertir en exemple de com un equip pot romandre en la memòria col·lectiva fins i tot sense aconseguir la victòria en tots els partits. Malgrat que la victòria es va resistir aquell dia, aquell equip forma part de l'imaginari del llevantinisme, consolidant una història que segueix viva tres dècades després i que continua inspirant generacions d'aficionats. Cada detall d'aquella temporada, des de la ratxa de triomfs inicial fins a les vivències del vestidor i el lideratge de Juande, va construir un llegat que transcendeix els resultats i celebra l'esperit d'un grup inoblidable.

```