Més que per a metabolitzar conceptes, va ser una confrontació per a començar a créixer i també per a anar reprenent, in situ, les sensacions i el sentit que emana dels partits. L'enfrontament va servir per a anar deixant llampades en accions aïllades, però també per a confirmar la voracitat anotadora d´Arouna Koné i el letal canvi de ritme del futbolista de Costa de Marfil quan entra en contacte amb l'esfèric als voltants de l'àrea contrària. Juan Ignacio Martínez va confirmar la naturalesa del duel. Potser el principal objectiu era repartir minuts després d'un poc més d'una setmana d'entrenaments físics. En eixe sentit, la seua proposta va ser democràtica. Va haver-hi una repartició equitativa al mostrar dos equips clarament diferenciats que van comptar amb quaranta-cinc minuts per a expressar-se. Inclusivament els tres porters, Keylor Navas, Garabato i Munúa, van disfrutar de mitja hora per a defendre el marc blaugrana en este primer test de l'actual pretemporada.
Davant es trobava el Deportiva Minera, un club vinculat a la Tercera Divisió murciana. L'equip roig va ser un digne opositor. El conjunt de Los Llanos mai va perdre la dignitat ni la reparació. Ni tan sols quan va començar els cavallets de canvis en els minuts finals del xoc. El primer acte va servir per a contemplar els moviments de Michel des de l'eix de la medul·lar. El futbolista nouvingut al Levante des de l'Hèrcules va demostrar la qualitat i la simbiosi que és capaç de mantindre amb el futbol. Secundat per Pallardó en la línia de mitjans, una arrancada feroç seua va declarar la verticalitat que definix cada un dels seus moviments. Michel va anar sortejant obstacles abans de caure en l'interior de l'àrea rival. Michel va reclamar la consecució de la pena màxima encara que l'arquer de l'equip cartagener va endevinar les seues intencions i amb agilitat va rebutjar el baló.
El primer capítol del duel va permetre comprovar la desimboltura de Jaime i Rubén, dos futbolistes procedents del filial i l'esperit turbulent de Roger. L'atacant va capitalitzar l'acció que va coronar en gol Michel. En eixa franja del partit, el Levante va manejar amb claredat l'esfèric buscant el costat dret, per on sorgia Juanlu, per a accedir als dominis de la meta Minera. El domini i el tempo del partit es va accentuar en l'acte definitiu. Barkero i Iborra es van associar en tasques de creació. Uns metres per davant s'incrustava Jero. El canterà rastrejava cada pam del camp en busca de socis mentres que, pel flanc dret, Pedro Ríos esgarrava la defensa fins a arribar a la línia de fons. Els seus moviments es repetien sense parar. No obstant això, la primacia era per a Koné. El davanter eburni es va presentar en les proximitats de la porteria cartagenera amb fruïció. Les seues intencions eren inequívoques. Koné va xocar amb Salva en dos ocasions. En la següent va trobar un passe filtrat entre els centrals que no va errar en la definició. El mateix Koné i Pedro Ríos van poder ampliar els marges d'un birla estiuenca que va concloure amb victòria. (2-0).
Levante: Keylor, Jaime, Rodas, Ballesteros, Pedro López, Michel, Pallardó, El Zhar, Rubén, Juanlu i Roger. També van jugar; Garabato, Munúa, Selfa, Juanma, David Navarro, Juanfran, Iborra, Barkero, Jero, Pedro Ríos, Serrano i Koné.
Deportiva Minera: Salva, Pepe, Andrés, Dani Ros, Loren, Chiqui, Dani Ruiz, Pua, Bauti, Víctor, Jesús. També van jugar; Adrián, Jorge, Hugo, Juanjo, Tito, Miguel, Cortés i Palomares.
Àrbitre; Cristobal Boitia Moya. Col.legi murcià. Va amonestar a Juanlu.
Goles: 1-0. M. 37 Michel. 2-0 M. 65. Koné.