Seguir en la bretxa en l'univers de la competició de lliga en Primera Divisió significa metabolitzar amb extrema celeritat este tipus de marcadors que permeten elevar l'expedient numèric en la classificació general i acostar a l'esquadra granota a l'objectiu suprem de la permanència en l'elit quan el campionat de la regularitat entra en la recta final que marca la disputa dels últims quatre partits. L'esquadra que prepara Luis García se situa en la novena plaça de la taula amb quaranta-tres punts quan resten 360 minuts per a tirar el teló de la Lliga. La cota del descens la marca el Getafe amb 37 punts. El partit va nàixer amb un punt d'electricitat per als adeptes a la causa blaugrana.
El servici de centre va coincidir amb una colada de Caicedo fins a la cuina de l'àrea asturiana que no va trobar rematador. La jugada es va convertir en un paradigma de les intencions de l'onze dirigit per Luis García. El Levante va assetjar de manera inquietant la porteria de Juan Pablo. Caicedo va aprofitar un centre des del costat esquerre gestat des de les bótes de Juanfran per a connectar un cabotada que va superar l'estirada del porter sportinguista. L'acció va poder variar el destí de la confrontació encara que el col·legiat, seguint el criteri de l'assistent, va decidir invalidar el gol al plantejar que l'atacant equatorià estava per davant dels defensors incorrent en fora de joc. Si va ser fora de joc, va ser per escassos mil·límetres.
La veritat és que el Levante imposava en eixe tram del joc la seua major personalitat i consistència en el centre de la medul·lar. I no era una simple conjectura. Hi havia evidències i certeses d'eixe domini. Els moviments de Vicente Iborra, cartesià i precís en la conducció i eixida de l'esfèric, sempre a la recerca dels carrils ubicats per la perifèria, propiciaven situacions avantatjoses per a Valdo, Jefferson i inclusivament Caicedo, amb tendència per a deixar-se caure per la zona dreta de l'atac a fi de perfilar-se des d'eixe espai del verd cap al marc defés per Juan Pablo. Iborra i Xavi Torres conquistaven en eixe tram del partit la direcció del centre del camp minvant a Eguren i a Rivera. Eixa patent distància entre el nivell dels conductors es va traduir en la possessió de l'esfèric.
El baló era propietat exclusiva del Levante en l'acte inaugural del xoc. De Las Cuevas i Barral eren mers espectadors. El Sporting es feia especialment llarg. El seu joc ofensiu era pràcticament inexistent. Xavi Torres va xocar contra la muralla personificada en la figura de Juan Pablo. El centrecampiste blaugrana va enganxar un poderós tir en el vèrtex de l'àrea que va propiciar una resposta exquisida per part de l'arquer. El porter va volar majestuosament cap a la seua esquadra dreta per a allunyar un baló amb bolla de gol. Les coordenades i les constants de l'enfrontament no van variar fins que el partit va penetrar pel seu capítol final. Els dos equips van perdre frescor i convicció ofensiva per a concedir-se una treva en la Lliga.
Levante UD: Munúa, Javi Venta, Nano, Ballesteros, Juanfran; Xavi Torres, Valdo (Xisco Nadal, m.60), Jefferson Montero, Iborra; Rubén (Xisco Muñoz, m.79) i Caicedo (Stuani, m.84).
Sporting: Juan Pablo, Lora, Hernández, Botía, Jose Angel; Ayoze, Eguren, Rivera (Nacho Cases, m.86), De las Cuevas (Carmelo, m.68); Nacho Novo i Barral (Bilic, m.61).
Àrbitre: Álvarez Izquierdo (C. Català). Va amonestar als locals Iborra i Xisco Nadal, i als visitants Nacho Novo i Bilic.
Incidències:12.190 espectadors en el Ciutat de Valencia.