Agarrat als gols de David Barral, el Levante va resolt els seus quefers diaris sobre el past verd, que en realitat no són pocs en l'epifania de 2014, amb la materialització del format coper que cal conjugar amb la competició de lliga. Els partits se succeïxen sense oferir cap treva als protagonistes del baló redó i la dinàmica, i el serial de confrontacions, seguiran amuntonant-se en l'agenda granota en la segona quinzena del mes de gener per mor de la classificació obtinguda per als quarts de final de la Copa del Rei. Al Levante li espera previsiblement el F.C. Barcelona en una eliminatòria i en una fase per la qual no s'ha prodigat en excés al llarg de la seua centenària història. I el calendari més immediat és summament capritxós si finalment es complixen les previsions ens manejades. Si l'entitat catalana supera el duel de hui en Getafe, després de l'avantatge adquirit en el Camp Nou, reeditarà en a penes tres dies, sobre el mateix escenari, el partit de Lliga que el diumenge pròxim li portarà fins al Ciutat per a estrenar de facto la segona fase del calendari de la regularitat.

Barral va tornar a capitalitzar la cita de Copa davant del Rayo Vallecano igual que va succeir en l'encontre enfront del Màlaga del passat cap de setmana. L'atacant va focalitzar l'atenció del gol. Barral guia al Levante cap al camí que marca la victòria. L'atacant mostra una entente cordial amb les xarxes contràries en les últimes setmanes. I els seus recursos són polièdrics. Enfront de la meta de Willy va oferir el millor del seu repertori en les accions aèries per a caçar un centre procedent des del costat dret de l'atac local. En certa manera, el gol davant del Rayo va seguir uns patrons parells. L'epicentre de l'acció es va desenrotllar pel flanc destre amb Ángel com a meritori. L'ariet va tocar amb la punta del seu peu l'esfèric per a canviar la seua trajectòria i superar l'estirada de Cobeño. Barral es mou amb contundència en l'interior de l'àrea. Les seues aproximacions són explosives. Per mar i per terra, és a dir des de situacions antagòniques se sent capaç d'arribar al gol.

I ho va demostrar en el segon acte de la confrontació, quan el Levante va domesticar definitivament al Rayo, després d'aconseguir una major intensitat en la línia de pressió. Barral va aparéixer en dos ocasions per a connectar dos acabaments de cap que van fregar el gol. L'home està mostrant varietat de recursos en eixe punt del camp on reina la veritat més absoluta de la disciplina del futbol. Barral va variar el destí del partit. En el seu joc hi ha una passió indisimulada i sobretot capacitat per a contagiar a la resta dels seus companys. Ho va fer en la franja intermèdia de la primera part del xoc quan va entrar en contacte amb el cuiro dins de l'àrea rayista. Va adormir el baló per a posar-se'l en les bótes de Ángel. El canari va estavellar el seu va disparar en el pal. Fins a eixe instant no va haver-hi grans notícies del Levante des d'una perspectiva global del seu joc. Des d'eixe moment, l'esquadra local es va comportar amb major convicció. 

El Rayo va transmetre més sensació de perill en el naixement de l'encontre. De fet inclusivament va fustigar la fusta de Javi Jiménez amb un fuetada de Saúl. No obstant això, el partit va mudar d'amo i Barral i Ángel van sorgir del no-res per a buscar un associacionisme que va resultar productiu. Principalment quan l'atacant canari va buscar el desmarcatge i es va beneficiar d'un passe en profunditat d'El Adoua que va transformar en la fàbrica del gol de Barral. El Levante marcava distàncies respecte al seu rival i posava en franquícia el global de  l'eliminatòria d'octaus, però les distàncies no eren siderals. L'empat sense gols aconseguit en Vallecas no permetia excessives consideracions. Ni cap tipus de juí. En realitat, l'enfrontament seguia obert ja que un gol del grup que conduïx Paco Jemez li portava fins a la frontera dels Quarts de Final. Amb eixa incertesa va ser avançant el duel. El comandament i el predomini de l'equip granota en el segon capítol sobre el Rayo Vallecano va ser considerable, però l'estretor del resultat continuava generant interrogants sobre el conscient dels estaments blaugranes que van festejar el passe als Quarts de Final de Copa i ja busquen la imatge del Barcelona.