L'Estadi Ciutat de València va viure una vesprada èpica, de les quals no s'obliden, una vesprada en la qual les emocions estan a flor de pell i de les quals demostren que rendir-se mai és una opció per al Levante UD. El conjunt granota rebia en el seu feu a un Elche CF en ratxa que havia encadenat quatre victòries consecutives. Per part seua, els llevantinistes havien mantingut la porteria a zero en els últims quatre partits disputats en el Ciutat. Tots dos es jugaven molt i la vesprada no va començar bé per als locals que es van vore amb un 0-2 en el marcador. La seua arpa, esperit de lluita, orgull i fe, a més de la connexió amb la graderia, van fer que no es rendiren i van acabar protagonitzant una vesprada gloriosa.

Els primers minuts es van desenvolupar sense un clar dominador i sense ocasions clares. El conjunt granota combinava tractant de guanyar metres i arribar amb perill a l'àrea contrària. No obstant això, qui es va avançar en el marcador va ser l'Elche CF amb un centre des de la dreta que T. Morente va enviar al fons de la xarxa amb una rematada de cap. Els visitants van tornar a l'atac amb una rematada davant de la porteria de John C. que va acabar en servici de cantonada. El Levante UD es va refer i va voler fer-se amb la possessió de l'esfèric, però no va aconseguir arribar amb claredat a l'àrea rival.

Després del pas per vestuaris, els levantinistes van eixir a la recerca del gol i ho va intentar molt prompte Fabrício, però la seua rematada va acabar en servici de cantonada. Per part seua, els il·licitans van tindre major efectivitat i van aconseguir engrandir distàncies en un servici de cantonada que Mario Gaspar va rematar en el primer pal. El conjunt granota va provar fortuna amb una contra liderada per Fabrício. El davanter va arribar a internar-se en l'àrea però la defensa visitant va acabar desbaratant el seu llançament. L'Elche CF ho va tornar a intentar amb una rematada de T. Morente que va acabar colpejant en el travesser i, poc després, el guió del partit va començar a canviar. Josan va cometre penal sobre Álex Muñoz, Dela va agafar amb seguretat l'esfèric i, des dels onze metres, va acabar convertint la pena màxima en gol. La graderia del Ciutat es va vindre a dalt, es va bolcar amb l'equip i la unió entre jugadors i afició va obtindre els seus fruits. Pablo Martínez va assistir a la perfecció a Brugui, qui es va internar en l'àrea i, en l'u contra un, va batre a M. Dituro posant el 2-2 en el marcador.

Els jugadors creien, l'afició estava entregada i l'ambient era l'idoni per a viure una cosa màgica. I així va ser. Dani Gómez va ingressar en el terreny de joc en el minut 90 i la seua arpa i fe li van donar un plus de confiança a l'equip. El Levante UD creia en la remuntada i, en el temps de descompte, va arribar el gol del ‘9’ granota que va fer que la graderia explotara de goig. El punt i la victòria final es van celebrar amb un cúmul d'emocions que van convertir la vesprada de hui en un dels moments èpics de la temporada.