Un poc malparadament i summament deslluït durant les últimes setmanes de la competició de lliga, amb la terrible percepció que les seues prestacions sobre el verd no conjugaven amb els resultats obtinguts, quelcom deprimit i sense trobar el rastre, ni l'estela que deixa darrere seu el gol, pareix obvi que el Levante necessitava una demostració de fortalesa com l'exhibida davant del Màlaga per a per fi aconseguir la pau espiritual i la tranquil·litat mental que pareixia reclamar en les últimes compareixences sobre el verd. És una evidència que el futbol és incontrolable en les seues manifestacions; després de quatre partits sense mísera alegria que emportar-se a la boca, el llevantinisme va celebrar quatre gols d'una tacada. Si la perspectiva que es manté en l'anàlisi és la inèrcia del gol caldria accentuar la figura de David Barral. L'atacant andalús va pegar amb la contundència d'un martell pilar cada vegada que es va acostar als dominis de Kameni. Autor de tres gols, els dos últims des dels onze metres, va capitalitzar la cita de lliga com va fer fa escasses dates en la Copa del Rei davant del mateix adversari. Barral esmola les seues bótes quan veu posicionar-se al Màlaga davant. I els seus constants vitals s'activen en gran manera. Dóna igual que estiga Gustavo Ochoa en la meta o Kameni. La seua relació amb la porteria és fecundant davant de l'esquadra malaguenya. Els tres gols conquistats signifiquen un triomf redemptor que alleuja a un equip que trenca un cicle terrorífic de nou partits consecutius perseguint ombres.

La lluita per la permanència s'antulla cruel, però el Levante ha emergit des de les tenebres i promet lluita. Patrocinat per la grada d'Orriols va ser capaç de sobreposar-se a fets que pareixien summament luctuosos. No hi ha res pitjor que citar-se amb la fatalitat per a perdre el rumb i l'autoestima conquistada a base d'intensitat i coratge en els minuts inicials. La posada en escena de l'esquadra blaugrana va ser realment convincent, d'ací la duresa del colp rebut. Juanmi es va colar entre David Navarro i Mariño per a fabricar el gol del Màlaga. Va ser un tant quelcom inesperat. Ni la inèrcia del duel, des d´un prisma global, ni el disseny de l'acció feien preveure semblant desenllaç. Surava en l'ambient una aborronador sensació d'infortuni. Navarro pareixia dominar la situació després d'entrar en contacte amb l'esfèric, però el baló va acabar en les malles blaugranes. No obstant això, el gol forà no va provocar un curtcircuit generalitzat.

Era una possibilitat més que fefaent davant de la conjuntura per la qual travessa el bloc. Una galtada majúscula amb efectes devastadors sobre la consciència blaugrana. No va ser el cas. Al rescat va eixir Barral per a fabricar una falta als voltants de l'àrea blanquiblava que va doblegar les mans de Kameni. Va tocar Morales en va tallar i va ajusticiar Barral. I no va tardar l'ariet granota a monopolitzar la cita després de seduir a Kameni des dels onze metres. I l'escena es va reproduir amb els mateixos actors en la represa sense alteracions quant a l'execució. Penal sobre Xumetra que transforma Barral amb parsimonia i tranquil·litat davant del porter africà. El Levante es va enfrontar al típic partit que està replet d'excel·lents i refrescants notícies. Tots els successos van ser encoratjadors. Remuntada al gol de Juanmi amb determinació i un joc acadèmic, jubileu anotador de Barral, aparició estel·lar d'Uche per a arredonir la golejada i una pujada d'adrenalina i d'autoestima per al col·lectiu.

La victòria va germinar a partir de la intensitat i la vehemència evidenciada per l'esquadra granota des del naixement de la confrontació. El Levante va competir per la glòria del triomf. El Levante va confinar al Màlaga des que el baló va començar a rodar. La pressió blaugrana impedia a l'esquadra de Javi Gracia maniobrar amb normalitat i pivotar el seu joc sobre la medul·lar. Ni Camacho, ni Recio aconseguien activar al bloc andalús sostingut per Castillejo des del costat esquerrà. Davant Camarasa i Simao pareixien dos gegants i Morales i Xumetra proposaven des de les bandes amb les incorporacions des d'arrere de Toño i Iván. El Levante era normatiu quant als seus moviments.

El baló corria per la gespa amb rapidesa per a aconseguir els extrems del camp i des d'eixe espai volar cap a les proximitats de Kameni. El Levante mostrava variacions i eleccions sobre el verd. Les seues bales en esta ocasió no eren de salva. Era un bloc amb potència i energia. El Levante afrontava l'envit amb una intensitat supina. Morales, Iván, Xumetra i Toño es van fartar de col·locar l'esfèric en l'interior de l'àrea rival. En un de tants Uche va botar per a estavellar el seu cabotada en el travesser. L'atacant africà va demostrar les seues qualitats. És evident que la màxima alternatives personals i col·lectives al joc granota. Corre amb un ritme que pareix quelcom pesat, però potser serà un estratagema per a confiar al seu adversari. Uche sap què fer amb el baló i es mou amb intel·ligència quan no està en contacte amb l'esfèric. Les seues decisions són encertades. Amb el xoc orientat va arredonir una victòria colossal.