L'entorn de l'antic Camp de Vallejo va tornar a convertir-se en un espai de memòria compartida per al llevantinisme i aficionats a la disciplina del baló. Vallejo va ressuscitar per a recuperar la seua efervescència.

Prop d'un centenar d'aficionats van participar en la segona visita guiada impulsada pel Levante UD a través de la seua Àrea de Patrimoni Històric. L'activitat s'emmarca dins del programa del centenari de l'estadi. Una iniciativa que busca recuperar i reactivar el llegat de Vallejo. El feu del carrer d'Alboraia va ser inaugurat en 1925 i va desaparéixer a finals dels anys seixanta.

Segon encontre amb la memòria

Després de la primera experiència celebrada setmanes arrere, el llevantinisme va tornar a respondre. La convocatòria va confirmar l'interés per retrobar-se amb els orígens del club.

Cal consignar que Vallejo va ser l'escenari de les aventures del Gimnàstic entre 1925 i 1939. Més tard acolliria la naixent Unión Deportiva Levante-Gimnástico i el Levante UD a partir de 1941.

Esta segona visita no sols dona continuïtat al projecte. També consolida Vallejo com a punt de trobada entre història, ciutat i afició.

Recordar un espai que ja no està

L'itinerari va permetre reconstruir, de manera guiada, l'antiga fisonomia de l'estadi. Un exercici d'imaginació i d'interpretació sobre el paisatge urbà actual de València.

Des de l'entorn del Portal de Vallejo fins als carrers que delimitaven el camp, el recorregut va retornar sentit a espais quotidians en la història particular del feu de Vallejo.

Es tracta de ressuscitar llocs que un dia van formar part de la vida de l'estadi.

Les petjades de Vallejo

Un dels moments més significatius va ser tornar a transitar l'espai que ocupaven la tribuna i les grades dels fons. No va ser l'únic instant marcat per l'emoció. Descobrir part del mur que encara persisteix que separa Vallejo del Monestir de Sant Cristòfol va ser una experiència sobre la qual convergeixen el present i el passat.

Estes imatges van permetre als assistents situar-se simbòlicament sobre l'antic terreny de joc.

La ciutat actual se superposa a la memòria, però no l'esborra.

Entre història i emoció

Durant el recorregut es van evocar episodis vinculats a l'estadi i al seu entorn. Des de la seua construcció en els anys vint fins a la seua progressiva integració en la trama urbana o el capítol que va significar la compra de Vallejo en els inicis dels anys cinquanta.

Vallejo va reaparéixer a través de relats, imatges i records compartits. No com un espai perdut, sinó com una realitat que encara perviu en la memòria col·lectiva.

El batec que roman

La visita va concloure tancant el recorregut en l'entorn de l'antic Portal de Vallejo entrant des del carrer Poeta Bodria, un escenari que amb prou faenes ha variat des dels anys seixanta. Un final carregat de simbolisme que reforça el sentit circular de l'experiència.

Vallejo ja no existeix físicament. Però continua sent reconeixible per a aquells que el busquen en la ciutat. Vallejo continua bategant.