Una acció sobre el verd; una imatge que transmet els valors del Levante. Va ser el pròleg del quart gol. La jugada va nàixer des de la línia de córner. L'esfèric va volar el cel d'Orriols per a desplomar-se sobre el segon pal. Pareixia que el perill es dissipava, però per allí va aparéixer Juanfran amb la finalitat de domesticar el baló. No va ser fàcil. L'esfèric va tornar a les inmediacions de la meta defesa per Aouate. Llavors va sorgir Martins. L'africà es va rebel·lar contra el destí que pareixia voler contradir el desenllaç final de l'acció. No va controlar el baló que va anar cap al punt de penal. En eixe espai, es va fer la claredat més absoluta. Navarro va adequar el cuiro sobre la bóta esmolada d'Iborra i el centrecampiste va tancar la confrontació. La gènesi de la jugada realça la mentalitat del grup. Pareix una aberració donar un baló perdut, per més que el marcador accentue la superioritat de l'esquadra blaugrana. Així és el Levante; un bloc que lluita fins a l'extenuació com ho feien els espartans quan entraven en batalla. En eixe moment de la confrontació no hi havia indici de debat possible sobre el feu d'un Ciutat de València que brillava davant de l'efervescència que mostrava el col·lectiu que dirigix Juan Ignacio Martínez.
El Levante va firmar una matinal magnífica encara que la golejada i la solvència que va evidenciar el grup no amaguen el grau de dificultat que va tindre el duel en el capítol inicial. Els equips de Caparrós solen caracteritzar-se per el perfecte domini dels espais. Són blocs sòlids i difícils d'esquerdar. Es tracta d'un equip que s'organitza a partir d'una perfecta situació sobre la geografia del terreny de joc. Potser el més cridaner de l'esquadra balear va ser l'afonament que va mostrar després del gol anotat per Martins en els minuts finals del primer acte. En certa manera, el Levante s'enfrontava a un col·lectiu amb què compartix característiques pel mode que tenen d'entendre el joc. La sobrietat és una patent. El Mallorca sol generar dubtes sobre el seu adversari. Va minant a poc a poc al seu rival fins que claudica invadit per la desconfiança.
Des d'eixe prisma cal accentuar la posada en escena de l'entitat d'Orriols. El Levante va ser estètic per moments. El seu futbol va estar marcat per la qualitat i el toc. Per imperatius del guió Juan Ignacio va optar per una medul·lar composta per Iborra i Barkero. La parella va amalgamar. Iborra es va mostrar imperial en tasques defensives i en les últimes setmanes no sols es contenta de segellar la medul·lar amb formigó. Iborra ha trobat el gol, un aspecte que dimensiona la seua aportació. Per la seua banda, Barkero va estirar imaginació des de la línia de mitjans per a posar en funcionament la maquinària blaugrana. El Mallorca va tractar de fixar al Levante i mantindre'l allunyat dels dominis d'Aouate. La resposta del Levante va ser apoderar-se del baló i començar una seqüència candenciosa de moviments amb l'esfèric com a principal protagonista.
Barkero i Michel van tractar de connectar pels flancs. El Zhar i Rubén van estar a l'altura de la representació. A Rubén li sobra desimboltura i màgia per a enfrontar-se cara a cara als seus defensors. No s'espanta davant de res i se sacrifica en tasques defensives. El Zhar ha recobrat la vitalitat en el present curs. El Zhar va capitalitzar una de les accions que definixen al Levante. Encara que el partit transcorria per altres camins, amb un Levante associat al baló i més combinatiu que vertiginós en la seua eixida, El Zhar va veure l'aparició explosiva de Martins. L'africà va tirar el desmarcatge i el marroquí va penjar el baló sobre els dos centrals. Va ser una mil·lèsima de segon. Temps suficient perquè els saguers perderen de vista a l'atacant. A Geromel li va entrar una crisi de pànic. El central i Martins van lluitar per un baló que va tocar el davanter amb la puntera per a extasiar al Ciutat.
El gol va premiar la perseverança del Levante. A pesar de les complicacions inicials, l'equip granota va mantindre la calma i va tindre la paciència necessària per a buscar el moment més oportú i percudir sobre la porteria mallorquinista. En eixe sentit, va ser un exercici de maduresa. Tot va canviar de sobte. El pas pels vestuaris va activar en gran manera al grup blaugrana. Navarro va aprofitar un servici de cantó per a ampliar el marcador. Martins i Rubén van entrar en acció de manera mil·limètrica. Martins va veure l'arribada pel costat esquerre del canterà i Rubén s'estrena com a golejador. I Iborra va segellar una golejada edificant davant de la mirada vidriosa i emocionada d'Orriols. És un equip ètic, compromés i té estètica.