Demà s'inaugura, en el feu de Mestalla, una eliminatòria inèdita en el serial de confrontacions entre el Levante i el València. Amb l'excepció de la Final de la Copa de La República de juliol de 1937, que va reunir ambdós contendents en el desaparegut Estadi de Sarriá per a guerrejar per la Copa de L'Espanya Lliure, després d'una fase prèvia, mai s'havien enfrontat els dos rivals de la ciutat del Túria en Quarts de Final del torneig del K.O. I mai havien mesurat les seues forces com a equips adscrits a la Primera Divisió defenent la tercera i la quarta posició en la classificació. El derbi es reinventa en la segona dècada del segle XXI, però el derbi és profund i té infinitat de cicatrius i registres. En concret seixanta. El coliseu de Mestalla acollirà demà l'enfrontament número seixanta-un entre el València i el Levante en duel vinculat a la competició oficial, si es pren com a punt d'inici d'este ampli i vertiginós recorregut històric la temporada 1920-1921 i el marc del campionat regional, la competició que obria les portes de la Copa d'Espanya en un context en què no existia encara la Lliga.
Els anys vint i trenta del segle XX van significar l'epifania i la consolidació del derbi de la ciutat entre el Levante i el València. El campionat regional va exercir de nexe d'unió d'una rivalitat que va anar creixent i augmentant d'amperes i de voltatge conforme se succeïen els enfrontaments i creixia la intensitat i la passió que concitaven aquells duels efervescents tant dins com fora dels marges del terreny de joc. En eixa seqüència de la cronologia, el Levante i del València, amb la inclusió del Gimnàstic, van creuar mirades terrorífiques sobre el past, van afrontar reptes colossals, van sentir molt de prop el pressentiment de la glòria i també van realitzar visites a l'avern. El Levante va adquirir una pàtina de brillantor inqüestionable al Gener de 1928 quan la titànica victòria davant del València en el Camp de La Cruz en l'últim partit del curs va significar la conquista del campionat regional. I va repetir experiència al novembre de 1934.
Entre el curs 1920-1921 i 1939-1940 es van comptabilitzar díhuit edicions del campionat regional, convertit en súper-regional des del curs 1934-1935, que van propiciar trenta-sis aferrissades confrontacions entre el Levante i el València. No obstant eixe dígit augmentaria en set encontres afegides si es comptabilitzen els tres enfrontaments de Copa d'Espanya entre els oponents en els exercicis 1927-1928, dos encontres en la lligueta prèvia a quarts, l'encreuament d'octaus de la temporada 1934-1935 i els dos partits de la lligueta i la Final en la Copa de La República del curs 1936-1937. El format coper es nodrix amb les eliminatòries disputades en els exercicis 1984-1985 i 1998-1999 que eleven fins a onze el global dels duels vinculats a la Copa. La resta de derbis tenen com a radi d'acció la competició de lliga. Les set compareixences en l'elit de l'esquadra blaugrana des de la seua estrena en la campanya 1963-1964 determinen tretze confrontacions siderals que sempre han anat acompanyades d'un fort component simbòlic; des del gol de Domínguez en Vallejo que va estrenar l'expedient de victòries granotes en la màxima categoria fins a l'empat redemptor del curs passat que va personificar la permanència.