A la sèptima va ser la vençuda i el Real Madrid va estrenar el seu expedient de derrotes en la vora de l'Estadi Ciutat de València en competició de lliga. Des d'una altra perspectiva; el Levante va abandonar la gespa extasiada i amb la sensació del deure complit. Koné va guillotinar a un Madrid en fase decreixent conforme se succeïen els minuts i el partit. No és una percepció nova experimentar la commovedora impressió que comporta véncer al Real Madrid. De fet, un percentatge molt elevat de la plantilla actual va participar en la victòria conquistada davant de l'esquadra de Mourinho en la Copa del Rei en els primers dies de 2011. No obstant això, aquell duel va arribar mediatitzat pel compromís que va obrir el serial dels octaus de Final en el feu del Santiago Bernabéu amb una golejada escandalosa que va privar d'arguments a l'enfrontament de retorn en el barri d'Orriols.

No obstant això, l'estadística en el marc del campionat de la regularitat era certament demolidora, principalment per als interessos de l'entitat blaugrana. Les hosts madridistes dominaven el còmput general dels encontres amb una solvència clarivident. No hi havia discussió en este sentit. L'esquadra blanca sumia al Levante en la desesperació cada vegada que es posicionava bé en l'Estadi de Vallejo, escenari dels duels inicials en la dècada dels anys seixanta, bé sobre el tapís de l'Estadi Ciutat de València, epicentre de les confrontacions durant els albors del tercer mil·lenni.

El cicle dels duels es convertia per al Levante en un terreny en guaret, amb l'excepció de l'heroica igualada saldada en la quinta jornada de l'exercici de Lliga anterior. Aquell dissabte de finals de setembre del 2010 els pupils de Luis García es van atrinxerar sobre la meta de Reina per a rescatar un punt amb sabor a triomf. Era l'excepció caracteritzada per l'ampli somriure dels estaments madridistes cada vegada que els envits arribaven al seu fi; des del curs 1963-1964 amb la diana obtinguda per Bueno, l'etern suplent de Gento, fins al funcionarial 0-2 de la trista temporada 2007-2008. El paisatge ha variat de manera contundent esta vesprada-nit. Koné es va personificar en David i va engolir Goliat fent esclatar les emocions del feu de l'Estadi Ciutat de València.