Carlos Caszely va capitalitzar els instants previs al duel que va reunir al Levante i al València sobre el verd d'Orriols. L'atacant xilé va posar la maquina dels records en plena marxa per a tornar als primers anys setanta quan es va comprometre amb l'esquadra blaugrana en una aventura que li va permetre creuar la frontera que distanciava el futbol sud-americà del que es disputava en la Vella Europa. Baix una fina cortina d'aigua, igual que va succeir en la jornada que va significar el seu debut amb l'elàstica blaugrana davant del Sabadell, va botar des del túnel del vestuari per a rebre un calorós tribut per part de l'afició llevantinista.

Caszely, que va aterrar en el Levante després de soprende al món en les files del prestigiós Colo Colo, perviu en l'imaginari dels estaments blaugranes. Autèntica llegenda del futbol xilé, va participar en els Mundials de 1974 i 1982, i va deixar imprés el seu segell en la seua estada en l'entitat que presidia Manuel Grau Torralba. Van ser dos cursos, 1973-1974 i 1974-1975, que va trufar amb quaranta-un gols i amb infinitat d'endiablades accions amb el baló pegat al seu peu que les ments dels seguidors blaugranes més veterans no obliden.

Des de l'entitat granota va posar rumb a l'Espanyol, en el marc de la Primera Divisió, per a tornar a Xile a fi d'enrolar-se de nou amb Colo Colo i posar punt final a la seua extensa carrera en 1987 després de defendre l'escut del Barcelona de Guayaquil. Caszely va realitzar el servici d'honor i va disfrutar des de la zona noble del que va ser el seu estadi de l'excel·lent victòria que les hosts de Lucas Alcaraz van aconseguir davant del València mercé als gols de Casadesús i Morales que van eixugar la igualada obtinguda per Parejo ja endinsats en el relat de la segona part de la confrontació.