És evident que no hi ha estètica en el joc del Levante, però sí que apareixen altres indicatius que li permeten seguir viu en la despietada lluita per la permanència en el marc de la Lliga BBVA. I el camí que s'augura està replet de contradiccions. No governa els partits des de l'estètica més ortodoxa, però en les bótes dels futbolistes blaugranes hi ha lirisme, hi ha coratge i hi ha orgull i compromís i una capacitat extrema i sobrehumana per a aferrar-se a les confrontacions de la competició de lliga i per a anar sortejant tot tipus de contrarietats i inconvenients. Este equip no és vulnerable en el sentit més bàsic del terme. Encara que parega esgotat sobre el verd i encara que parega a mercé del seu rival sempre brolla una llum que li permet ressorgir. Potser el gol de Víctor Casadesús estiga revestit amb tot eixe tipus d'emocions que mantenen a flotació a l'esquadra granota en un curs complex. I servisca com a paradigma d'esta tendència el desenrotllament de la cita que va enfrontar a les hosts que prepara Lucas Alcaraz davant de l'Espanyol. Potser la diana de l'atacant balear calga analitzar-la en perspectiva o des d'una òptima que es distancie dels fets succeïts sobre la superfície del rectangle. En el context que rodeja al Levante del temps més present un punt pot significar un canvi en les expectatives ens manejades per a agarrar una esperança que pareixia marcir quan el cronòmetre aprofundia pel minut huitanta i el marcador del Ciutat denunciava el triomf de l'esquadra catalana. El gol va estimular a un equip que pareixia sentir-se abatut. I el xoc va concloure amb un tir a boca de canó d'Uche que va rebotar en les mans robustes i poderoses de Casilla.

Així d'impredicible es comporta la disciplina del futbol. El Levante va vorejar l'infern en distintes fases de l'enfrontament i va fregar la glòria en l'últim instant. Res de nou sobre el tapet del coliseu llevantinista. El Ciutat s'ha acostumat a este tipus de guions tan maquiavèl·lics durant el desenrotllament de l'exercici en recorregut. El Levante s'ha habituat a conviure amb la tragèdia com a aliada inseparable encara que no es deixa engolir. Té capacitat de resistència. És una dels seus senyals. La grada d'Orriols va reclamar unes mans en l'interior de l'àrea de Casilla després d'un llançament de Vyntra, però va ser Lucas Vázquez qui es va encarregar de fustigar l'ànima granota després d'arreplegar un rebutge en l'espai contrari de la geografia del camp que va allotjar en les malles locals. L´encontre naixia a contracorrent; una vegada més. No obstant això, va respondre Simao Mate amb contundència en un servici de cantó que va cabotejar per a igualar el marcador.

Va sorprendre el centrecampiste apareixent pel primer pal i canviant l'orientació del cuiro. L'escuderia d'Alcaraz explotava l'estratègia per a tornar a les trinxeres. Va aterrar l'Espanyol a Orriols amb la confiança que generen les victòries després dels triomfs davant del Vila-real i Athletic. Eixa frescor mental estava impresa en la seua partitura. L'aspecte mental és determinant. El bloc se Sergio González movia amb soltesa el baló i xafava amb determinació els dominis de Mariño. Potser l'avantguarda siga el punt zenital del seu joc i l'eix focal de les seues prestacions. Caicedo i Sergio són explosius en els metres finals i tenen dinamita en les seues bótes. Es tracta de dos perfils que amalgamen per les seues característiques. Caicedo fixa l'atenció dels centrals colonitzant l'àrea rival. L'atacant sud-americà ha adquirit major maduresa. Sergio sol donar dos passos arrere per a entrar en contacte amb l'esfèric i sorprendre.

És selecte i fi amb el cuiro i pot imaginar accions difícils de sospitar. Tot això es va materialitzar en l'últim minut de l'acte inicial. Sergio va parir la jugada del segon gol que va coronar Caicedo. L'ariet no va celebrar el gol com a senyal de respecte pel seu passat blaugrana. La grada va agrair el gest. És indubtable que li va costar al Levante metabolitzar eixe gol. Va vorejar tots els estats anímics durant la represa del duel. Va sentir que podia cremar en l'infern en distints moments, però va decidir agafar-se al partit del que es deduïx que l'Espanyol va poder tancar l'encontre, però no va variar el relat del partit de manera definitiva. Mariño va emergir per a mantindre a ratlla als atacants forans. El Levante va decidir buscar un indicatiu que li tornara la fe. Barral es va traure un fuetada des del bord de l'àrea que va escopir el travesser. Quan notava que el foc etern li podia consumir es va sentir reconfortat després de la diana de Casadesús.