Des de la Delegació de Penyes del Levante U.D, i com a representants de l'afició, sent conscients del malestar regnant i havent observat certes actituds per part d'alguns mitjans de comunicació valencians:
Manifestem la nostra disconformitat amb la valoració subjectiva i desenfocada en bona part de la premsa valenciana, derivada del partit entre el Levante i el València celebrat el dia 9 de gener del 2011, així com per la poca ressonància mediàtica a nivell local que dels errors arbitrals que assoten al nostre club, s'està fent.
Per a això, sense victimismes, sent conscients de la nostra inferioritat esportiva i pressupostària, però no en valors humans reivindicatius de la bellesa de l'esport, ens cenyim a determinats fets que justifiquen este comunicat en virtut del tractament desigual i interessat de la informació, i que demostren la parcialitat de determinats mitjans, sorprenent de forma menys grata l'exhibida pels de titularitat pública autonòmica i altres que diuen defendre una informació civilitzada i per a tots/es els/les valencians/es.
1) gener del 2011. L'afició llevantinista ha mantingut la seua educació i la seua sensatesa habituals a pesar d'algunes informacions despectives i inclús portades de diaris d'àmbit provincial on el nostre club, el més antic de la ciutat de València, es convertia en el boc expiatori de cara a una resurrecció que tapara una eliminació copera a les mans d'un equip rival autonòmic. Ens dol que es considere a un altre equip de la teua mateixa terra, de la teua mateixa ciutat, com si fóra un rival estranger insignificant, escudant-se en el forofisme i no en l'objectivitat periodística.
2) Davant d'estes provocacions, lloem la saviesa del llevantinisme i la seua capacitat de distinció entre mitjans de comunicació valencians i mitjans de comunicació valencianistes, donat el peculiar manual d'estil d'estos últims que propendix cap a la confusió semàntica igualadora entre valencià i valencianista.
3) Lloem el sentit comú del llevantinisme quan ha d'escoltar amb perplexitat la seua afecció a altres clubs d'Espanya, una cosa subratllada i emfatitzada per la nostra premsa valencianista en exclusiva. Es demostra amb això l'escàs coneixement cap a la nostra realitat i la falta d'enginy per a poder exercir l'ofici de la informació, a més de la carència de tolerància cap a la llibertat individual.
4) Pocs mitjans de comunicació valencians han sabut narrar la realitat com va ocórrer. Per esta raó, l'aficionat llevantinista sap molt bé que li tracten millor els mitjans nacionals, possiblement amb menys minuts però guardant les formes, la reparació i apostant per la realitat dels fets, reconeixent, sense anar mes lluny, la il·legalitat d'un gol i la inexistència d'un penal, fets esportius exclusivament, no així ho van fer altres mitjans locals, que sense tremolar-los la veu o les tecles, van modificar les seues impressions inicials, desenfocant la realitat del que ocorre i inclús fent cas omís d'altres fets semblants que castiguen al nostre club i la nostra afició des de l'inici d'esta temporada, vanalizant i servint de mofa, com així hem observat.
5) Des del 2005 al 2011 han passat sis anys. En eixe temps l'afició llevantinista ha aprés a sentir més orgull del seu equip i a tornar a renàixer de les cendres. La situació dels dos clubs de la ciutat de València ha canviat, i les circumstàncies econòmiques són complicades però, a hores d'ara, el Levante oferix una imatge molt bona i comença a construir un univers futbolístic amb sentit comú. Per esta raó, entenem les molèsties que això puga provocar en determinats ambients socials i esportius exclusivistes, però seria convenient entendre que el llevant és un equip de futbol que no tracta de convertir-se en columna vertebral de l'esport valencià, sinó en una vèrtebra més que ajude a formar una columna majestuosa per a la nostra ciutat i la nostra Comunitat. I com va dir l'expresident valencianista Jaime Ortí: el que és bo per al València, és bo per al Levante; el que és bo per al Levante, és bo per al València. Això seguix sense entendre's per part d'alguns.
Per esta raó, desitgem manifestar la nostra disconformitat davant del tracte vexatori i/o paternalista rebut per alguns mitjans de comunicació valencians, i amb més dolor per part dels públics, per a la qual cosa els invitem a conéixer-nos més a fons sense complexos, sense fanatismes, sense perversions del llenguatge o de la imatge, i amb la simpatia que han de mostrar a un dels clubs sobre els quals han de complir una de les seues missions encomanades per la societat a la premsa: informar.
Preguem, que se'ns tracte amb el respecte que nosaltres oferim, amb la dignitat que mereix un club centenari, que cert és, ha tingut èpoques de grans ombres en el seu història i que ara, alguns s'encaboten a apagar les tímides llums que comencen a brillar en el màxim nivell del panorama esportiu valencià.
No entenem que després de passat el derbi ( i a pesar que alguns seguixen encabotats a negar fins esta evidència, derbi unidireccional?), certs mitjans s'encaboten a anul·lar amb els seus comentaris i desqualificacions la festa del futbol que es va viure en esta ciutat, el comportament madur i responsable de la nostra afició, i l'ambient que podia respirar-se des de primera hora de la vesprada al voltant del Ciutat de València, volent privar a esta ciutat, a tots els aficionats al futbol, d'un derbi que hauria de repetir-se durant molts anys i perpetuar-se en el temps.