David i Ruano sentencien en cinc minuts de passió
Cinc minuts de passió van bastar per a sentenciar l'enorme superioritat mostrada pel Levante en el xoc de parers que va mantindre davant de l'Almeria sobre la gespa de l'Estadi Luis Rojas en envit corresponent a la jornada onzena de l'exercici 1996-1997. David i Ruano van forjar un triomf que va ubicar a l'esquadra que preparava Mané en els llocs de major calat de la categoria. Les distàncies van quedar confirmades en el tram definitiu del primer capítol del duel. Pareixia inevitable segons la direcció de la cita. Entre els minuts trenta-nou i quaranta-quatre el Levante va donar un colp mortal de necessitat al seu enemic. L'Almeria no es va recompondre. Va ser un enfrontament entre dos rivals amb tendències antagòniques. Un Almeria crepuscular, que vorejava el descens, davant d'un Levante, acabat d'instal·lar en la Segona Divisió A, que li agafava el pols a un a categoria que no xafava des de la claredat dels noranta.
Francisco descavalca al Levante del lideratge
Era un partit d'alt voltatge que va meréixer l'atenció mediàtica de les càmeres de Canal Plus. El diumenge vint-i-sis d'octubre del 2003 a les 12:00 hores el Levante de Manuel Preciado va botar al coliseu roig-i-blanc ostentant el blasó que el convertia en l'equip més aristocràtic de la categoria de Plata. El grup blaugrana sumava tres setmanes defenent la condició de líder. L'Almeria detenia la quarta posició. L'assalt a la talaia de la classificació marcava i condicionava puntualment la confrontació. El marge de separació entre els rivals era concís; dos punts. El xoc va respondre a les expectatives creades. Va ser un duel elèctric que va mastegar Francisco després de creuar un baló diabòlic a què no va poder oposar resistència Mora. L'atacant va descavalcar al Levante del lideratge.
El dia que Pedja Mijatovic va estrenar el seu compte anotador com llevantinista
L'enfrontament que l'Almeria i Levante van afrontar en la vesprada del dissabte 21 de setembre del 2002 en terres andaluses va passar a la història particular del llevantinisme per l'estrena com a anotador de Mijatovic. L'estament granota vivia jornades repletes de misticisme després de la conversió definitiva en futbolista blaugrana de Pedja Mijatovic. El montenegrí va debutar amb l'elàstica blaugrana una setmana abans en l'escenari del Ciutat de València en una confrontació majúscula que reunia al Levante i al Real Saragossa. A Almeria, Mijatovic va confirmar la clarividència que mantenia des dels onze metres. A l'atacant no li va tremolar el pols en el minut 89 del partit. El marcador sancionava una victòria local entre interrogants després dels gols d'Olivares i Francisco que tractava de neutralitzar l'esquadra que dirigia Cantarero com a conseqüència de la diana esperançadora d'Amato. Pedja es va mantindre impertèrrit i amb una concentració supina fins que el col·legiat va decretar el llançament del penal. Els xiulits de la grada no li van acovardir. Ni tampoc la trama del joc psicològic que es genera entre l'executor i l'arquer. Mijatovic no va errar i va mantindre invicte al Levante després de les igualades foranes davant del Getafe i Almeria i la victòria enfront del Saragossa.