Dèsset anys i un dia podria convertir-se en la sentència emesa per un jutge. Dèsset anys i un dia podria ser una dura condemna per a un acusat. Dèsset anys i un dia perfectament podria ser el títol triat per a amagar una novel·la d'intriga o de trama policíaca. No obstant això, des d'una perspectiva futbolística, i delimitant l'àrea d'acció marcada en la figura de Sergio Ballesteros, dèsset anys i un dia, rememora la data en què l'actual capità de l'esquadra del Levante va debutar en el sant sanctorum de la Primera Divisió amb l'elàstica del Tenerife. L'eix de la cronologia torna l'ondulant línia del temps a la franja intermèdia de la dècada dels anys noranta. Els primers dies de 1996 van sancionar l'estrena del defensor en l'elit com a futbolista de l'esquadra tinerfenya. L'acció va transcórrer en l'Estadi Heliodoro Rodríguez López en l'Illa del Tresor en la vesprada del dimecres 3 de gener. El xoc va enfrontar al grup que preparava Jupp Heynckes davant del Racing de Santander de Vicente Miera.
En els últims minuts el preparador alemany va tirar un ullada a la banqueta. En la seua ment estava tot definit. El partit pareixia resolt després dels gols obtinguts per Juanele i Pizzi en cada una de les parts. Es tractava de cuirassar la renda aconseguida per a donar la benvinguda al primer triomf de l'any acabat d'estrenar. Heynckes va ser escrutant la composició de la banqueta forn mentres el seu cap estava en plena efervescència. Els seus ulls es van posar en Sergio Ballesteros. Amb una lleu indicació li va advertir que alguna cosa vertiginosa estava a punt de succeir, des d'un prisma personal. Sergio es va encaminar amb celeritat a la banda. Va calfar amb una intensitat descomunal, potser com mai ho havia fet, mentres descomptava els segons que restaven per a posar-se sobre l'immaculat gespa del coliseu tinerfeny. Va ser un espai curt que es va eternitzar demostrant les paradoxes que tanca la vida.
En certa manera, el saguer tancava un cercle que va començar a teixir, amb anterioritat, en les files del Burjassot i del Levante. En el minut huitanta de la confrontació davant del grup muntanyés va traspassar el llindar que separava el verd del punt màxim en què es desenrotllen els esdeveniments en la disciplina del baló. Ballesteros va perdre immediatament la condició de furtiu en l'ecosistema de la Primera Divisió després d'unir-se a este món amb la competició ja avançada des de les files del llevant i des de les catacumbes de la Segona Divisió B. El ritual del canvi el va unir a Vivar Dorado, un futbolista de classe deliciosa, que habitava pel mig del camp, que es va convertir en una espècie de cicerone. Els seus rostres es van entrecreuar i les seues mans es van entrellaçar. És la fórmula triada per a desitjar sort a l'acabat d'ingressar.
Ballesteros, tot just 20 anys i un univers per investigar, es va incrustar en els dominis de la medul·lar, un punt de la geografia que coneixia de la seua etapa anterior en el Levante. Calia mantindre un triomf casolà que es resistia durant algunes jornades. Els minuts finals van sancionar la rendició del Racing Club. En realitat, l'equip càntabre es va sotmetre el seu adversari des de l'arrancada de la cita quan Pavel Hapal va començar a dirigir al grup local amb un futbol coral i exquisit. El 3 de gener de 1996 quan Iborra, companys en labors de capitania en l'actualitat en el club blaugrana, no havia fet encara la comunió, i Rubén i Roger ni tan sols havien començat els estudis de primària, Ballesteros començava a desentranyar cada un dels amagatalls de la Primera Divisió. Ho va fer ubicat en la línia de mitjans i en el lateral com alter ego de Llorente fins a aconseguir un buit en l'eix de la saga. Dèsset anys i un dia després la seua estela persistix. I amenaça de mantindre la flama. Davant de l'Athletic Club pot complir els 25 partits que prorrogarien la seua relació contractual amb el Levante. Juan Ignacio ho té molt clar. “Renova segur”, va advertir en roda premsa.