Diop il·lumina el cel tenebrós de Balaídos
Feia una nit a Vigo que invitava més a tractar de realitzar un exercici d'introspecció en lloc segur mentres fora l'aigua queia amb fúria que a anar al feu de Balaídos per a seguir les evolucions del xoc va enfrontar al Levante i al Celta de Vigo en partit adscrit a la novena jornada. La pluja va ser la devota companya d'una cita saldada en els minuts finals amb la diana aconseguida per Pape Diop molt productiu a l'aprofitar un rebutge en la frontal de l'àrea d'una falta llançada per Juanfran. El centrecampista africà està trufant el seu currículum amb gols en la present temporada. Eficaç i compromés en la línia de mitjans guarda les essències per a traure-les en les proximitats de la meta contrària. Va succeir a Almeria i va succeir en terres gallegues. El tir del centrecampiste va ser inapel·lable per a Joel. No era senzill empalar el cuiro, però el futbolista va adequar el seu cos a l'exigència que demandava un acabament sec i contundent. En la disciplina del futbol la frontera que exercix una barrera de separació entre l'èxit i el fracàs és, moltes vegades, angosta. El partit en Balaídos va demostrar esta espècie d'axioma. L´encontre pareixia abocat a l'empat sense alteracions en el marcador quan va aparéixer Pape Diop per a ajusticiar al seu rival i aconseguir tres punts que mantenen al Levante en la zona mitjana de la taula.
La nit era per a titans i per a realitzar un esforç descomunal. L'aigua queia amb virulència sobre el verd. Fins a les torretes del camp van decidir apagar-se davant del cabal d'aigua. El partit va quedar en suspens just quan estava a punt de reprendre's en la seua fase definitiva. El desenllaç de l'enfrontament pot relacionar-se amb la deessa fortuna. És possible que poguera sustentar-se esta afirmació. El Levante no va rondar e excés per les proximitats de la meta de Joel, però va eixir amb el botí disposat després de la diana aconseguida quan els dos blocs pareixien valorar el signe que comporta l'empat, però en el futbol hi ha mística i no sempre tendix a l'orde que pareix prevaldre en funció de l'evolució dels fets. Potser sorgiran més lectures per a accentuar el triomf granota en un escenari que li porta bons records durant la història més recent. El Levante no és un equip vulnerable. En el feu del Celta ho va demostrar. I té una capacitat suprema de patiment quan el guió així ho exigix. I principalment s'agafa i no es descavalca dels encontres. I té instint per a aconseguir espedaçar el seu adversari quan l'acció ho reclama.
La totalitat d'eixes tendències, algunes antagòniques, es van succeir sobre el verd del coliseu vigués. El Levante va mantindre l'orde pretorià que li caracteritza en la rereguarda. És una màxima que intenta projectar en cada una de les confrontacions. Pareix un component innegociable del seu joc. El rigor defensiu és una patent de cors. És l'inici; la gènesi de la seua filosofia o el punt d'arrancada. El Levante té tendència a encriptar els partits des de la defensa en un intent per confondre i ensopir al seu rival. En Balaídos, i en distintes fases, potser no triara la millor opció per a tractar de creuar el camp en direcció als dominis defés per Yoel, però sempre es va mantindre ferm resguardant els confins de Keylor Navas. Els atacant granotes van intentar conduir sobre una superfície que potser demandava una altra resposta per la seua banda. Amb tanta pluja més que conduir, una tasca complexa, cal moure el baló.
El Levante va eixir indemne del moment més crític de la confrontació que va arribar en la segona mitat amb el Celta bolcat pels costats i amb Nolito esgarrant la defensa llevantinista. El desenrotllament del duel en eixe instant era l'esperat. El Celta no és un equip vulgar amb el cuiro en els peus. És acadèmic en els seus moviments encara que li va faltar decisió i més convicció en els metres decisius. El Levante acatxapat va buscar el seu moment per a canviar d'arrel el sentit del duel. Per norma mai dimitix dels partits. És un equip assaonat i de moviments metal·lúrgics. Entre els seus valors brilla la perseverança i la tenacitat. És molt obstinat en una idea. Té tentacles per a immobilitzar a la seua presa i abalançar-se sobre ella deixant-la immòbil. Pape Diop va caçar un baló solt, i sense amo, per a prolongar l'excel·lent ratxa granota lluny del seu hàbitat natural. Hi ha un dada que resulta inapel·lable quan han transcorregut nou jornades; únicament ha perdut davant del F.C. Barcelona i Real Madrid. I com a visitant no és una bicoca.
