Condicionat pels gols d'Alcàsser i Feghouli durant l'evolució de la primera mitat, el Levante va emergir en la represa amb la ferma intenció de minimitzar les seues conseqüències. Li va costar trobar els atalls en direcció cap a la meta d'Alves durant el recorregut del primer acte, però no va tardar Iván a projectar-se cap als dominis del meta valencianista amb perill. El lateral va fregar el gol i va provar la consistència d'Alves. Acabat d'eixir de la banqueta va recórrer el verd del coliseu blanquinegre per a provar des de la mitja distància. L'obús va buscar la vora de l'esquadra esquerra de l'arquer brasiler. Es tracta d'un recurs que el Levante va desenrotllar i va forçar en el capítol definitiu. José Mari i Morales van mesurar els reflexos del porter sud-americà amb diferents tirs que, com a nexe comú denominador, van arribar des de la llunyania. Van ser tres sabatades que van poder variar els designis d'un partit que el València havia metabolitzat durant l'acte inicial. El Levante va botar al verd en la continuació de la cita a Mestalla amb una clara idea que va tractar d'aconseguir sabedor que un gol podia mudar, de manera considerable, el paisatge de la confrontació.
El grup que conduïx Lucas Alcaraz no es va acovardir, a pesar de les dificultats afegides després de les dianes del bloc que conduïx Nuno. Els obstacles i les contrarietats s'amuntonaven en el naixement de la segona fase. El tècnic va agitar la banqueta en la busca de més mossegador i majors arguments en l'avantguarda. La inclusió d'Uche i l'entrada de Rubén responen a estos paràmetres. Potser hauré que accentuar eixe esperit revisionista quan resten set enfrontaments per a despedir la competició de lliga i el Levante afronta la batalla definitiva per a aconseguir la permanència en la Lliga BBVA. No obstant això, eixe intent de tornar a la cita va ser inconclús. És evident que el partit va tindre com a nucli central les dos àrees. En eixos espais es va comportar amb major clarividència l'equip local. En eixe sentit, el València va fustigar el seu adversari cada vegada que va xafar les proximitats de la meta defesa per Mariño.
Els gols d'Alcàsser i Feghouli van reflectir eixa tendència. Alcàsser es va colar entre Vyntra i Ramis per a esgarrar la igualada inicial mentres que l'atacant algerià va porfidiejar amb Toño per a augmentar les distàncies. El València colpejava amb virulència i amb força al seu oponent. En la medul·lar Parejo amalgamava el joc. La superioritat casolana en eixa parcel·la del camp li permetia dominar el tempo del partit. El modus operandi valencianista es repetia. El baló recorria el cercle central de Mestalla per a acabar en les bandes. L'acció va comptar amb infinitat de reedicions. La fórmula va preludiar els gols. Va tractar d'alçar-se el Levante i per moments ho va aconseguir durant la represa, si bé els seus arreuassos per norma van col·lidir contra els guants ferms i robustos d'Alves. Quan el final pareixia escrit, va aparéixer Negredo per a aconseguir el tercer gol.