Res, ni ningú, pareixien comptar amb la fórmula oportuna per a anul·lar a Morales quan va entrar en contacte amb el baló i va començar una furibunda carrera salvant obstacles amb la porteria de Diego Alves com principal desafiament marcat en el seu cap. El futbolista va exhibir un catàleg replet de virtuts i de recursos. Va ser una mostra polièdrica amb el cuiro ajustat als seus peus. L'atacant va conjugar la rapidesa amb la precisió. No era una execució fàcil. Morales va anar deixant arrere tots els defensors fueron que sorgint per a tancar-li el pas, va conquistar el pic de l'àrea valencianista, pel seu extrem esquerre, i va ajustar el perímetre per a encaixar l'esfèric en l'esquadra d'Alves. Tot estava perfectament calculat. Morales va alçar la vista en l'últim instant per a posicionar definitivament el seu radar i la seua ubicació sobre el verd. El seu gol va ser vertiginós. Amb el llegendari Caszely en la zona noble de l'Orriols, reserva espiritual del llevantinisme d'èpoques més pretèrites, va decidir mostrar el millor del seu vast repertori per a emular l'atacant xilé. Hi ha accions que compten amb capacitat per a marquen l'esdevindre de les confrontacions pel seu significat i per enorme la seua transcendència. És evident que el gol de Morales comporta este tipus d'interpretació.
La seua sabatada va canviar el signe d'un partit que podia estar entre signes d'interrogació després de la igualada de Parejo. El jugador blaugrana va dissipar qualsevol indici de dubte. Va sorprendre Alves i va recompondre la naturalesa del duel amb un contundent i precís colp. Amb anterioritat, Víctor Casadesús va demostrar el maridatge que està consignant amb el gol en el present curs. I les seues dianes resulten summament productives per al col·lectiu. Agarrat als seus gols, el Levante està aconseguint reconstruir el seu bastimentada per a aconseguir emergir des de les catacumbes de la classificació. És inqüestionable que el valor dels punts prima sobre qualsevol altre aspecte, però també és incontestable l'innegable sentit i el perenne simbolisme que suposa aconseguir frenar al València en el derbi de la capital. Eixe factor és innegable i fluïx per la consciència del llevantinisme. Es tracta d'una qüestió històrica.
El derbi d'Orriols va nàixer explosiu encara que va ser el València el bloc que pareixia capitalitzar la cita des del seu naixement. És potser un dels vectors explicatius de la confrontació perquè permet incidir en altres detalls que no són superflus en el desenrotllament dels encontres, principalment si s'analitzen des d'un prisma blaugrana. Es va cuirassar el Levante sobre si per a arrecerar-se i explotar la velocitat a la contra. Pape Diop va enarborar eixe arma davant de l'Almeria i va repetir davant de l'esquadra blanquinegra, si bé Casadesús no va encertar en la definició davant d'Alves. El Levante va oferir part de la geografia del camp per a tractar d'anestesiar al seu adversari. Era una pràctica molt habitual en els temps més recents. De vegades, el Levante jugava amb el disseny del partit; perdia de vista el baló, però mai el quadern de bitàcola de l'encontre.
Assumia la seua condició de secundari de luxe, però martellejava al seu rival a la contra. És un exercici no exempt de complexitat si l'oponent aconseguix superar les trampes imposades i marcar, però oferia els seus rèdits. El València pareixia controlar el joc encara que no accedia amb facilitat a les proximitats de Mariño, a pesar que Negredo es convertia en una seriosa amenaça per a l'estabilitat llevantinista establint una àrdua batalla amb Vyntra i David Navarro. Calia marcar molt de prop la seua circulació pels voltants de Mariño encara que en l'altre espai de camp sorgia per a imposar-se la clarividència de Víctor Casadesús. Es tracta d'un futbolista indetectable per als seus contraris. No és senzill de lligar. El balear va sorgir del no-res per a rematar un servici de cantó d'Ivanschitz.
Uns minuts abans va poder estrenar el seu compte. L'atacant va festejar el seu Quart gol de la campanya. No és un futbolista gasós, però es comporta com a tal per a materialitzar-se en sòlid en el moment més oportú. Sissoko va personificar la intensitat manifesta d'un grup que creu amb fermesa en el que fa dins del verd. Sissoko i Pape van nugar al Levante des de la línia de mitjans. El seu treball va ser exemplar i paradigmàtic de la callositat que pareix envoltar al Llevant. Va tornar a mostrar l'esquadra granota un plus de competitivitat per a eixugar les distàncies amb un rival instal·lat en l'àtic de la classificació. El Levante es va assemblar al bloc que va ser; aspre i furiós, però endolcit amb una diana superlativa que li permet eixir de la foscor davant del seu etern rival.