Àvid d'emocions fortes, la grada de l'Estadi Ciutat de València va rugir de goig i va paréixer vorejar a l'èxtasi col·lectiu quan Fanis Gekas va embocar, en les proximitats de la meta defesa per Randolph, amb una tranquil·litat absoluta i meridiana, el perfecte servici que des del carril de la banda esquerra li va enviar Juanlu. Més de cent llargs anys portaven els seguidors locals somiant d'experimentar una situació com la desenrotllada en una nit que es va iniciar amb un sentit i al·legòric record per a tots aquells que, en algun moment de la història centenària, van ajudar al creixement i a la consolidació de la institució blaugrana. L'efervescència de l'interior esquerrà va ser capital en la gènesi de la resolució final de la diana que va desentranyar els misteris del regne ocult i desconegut que per al Levante encarna l'Europa League. El gol del davanter grec definitivament va tancar l'eliminatòria. No va haver-hi més notícies del Motherwell des de llavors.
Potser la materialització d'eixe regne ocult meresquera un futbol de major calat i atracció, des d'una perspectiva més normativa, no obstant això, molt prompte va resultar factible comprendre que l'encontre no encarnaria les virtuts cardinals del futbol. No va haver-hi un futbol academicista en la seqüència compresa pels noranta minuts de temps reglamentari. L'inici de l'enfrontament va ser revelador del paisatge que podia trobar-se el Levante si la seua concentració no era supina. És cert que el marcador aconseguit en el Fir Park era revelador, i que confirmava en grau summe la supremacia granota, però qualsevol desorientació podia propiciar un camí diferent del pronosticat. El duel va nàixer amb un cabotada enverinada de Higdon que va acabar en el fons de la xarxa de la meta de Keylor Navas. No obstant això, el tant no va arribar a enterbolir l'ànima dels jugadors granotes. L'acció estava invalidada per fora de joc, però podia considerar-se un seriós avís.
El Motherwell no va resultar un equip de mirada inquietant, però va revolejar pels voltants de la porteria que va resguardar Keylor Navas amb una certa impunitat durant els minuts inicials. El grup que prepara McCall va xafar les proximitats del perímetre defensiu blaugrana amb major freqüència que en el duel d'anada a Escòcia. Lasley va provar des de la mitja distància. Keylor Navas no era un mer espectador. El Levante no mostrava ni la intensitat, ni el múscul d'altres cites. Li va costar encastar futbol i presentar-se amb claredat davant de Randolph. La confrontació avançava sense grans variacions en l'escenografia presentada per ambdós esquadres. La societat blaugrana va paréixer emergir en la represa. Diop va filtrar un passe sobre l'entrada d'El Zhar que l'arquer escocés va avortar. El Zhar va tornar al lloc del crim encara que el seu tir es va perdre en la immensitat de la nit.
Més clarivident va estar Juanlu. No és res estrany l'aparició estel·lar de Juanlu. L'atacant andalús acostuma a deixar el seu segell i la seua distinció en les cites més llorejades de la història recent del Levante. En esta ocasió es va convertir en l'anunciació del gol amb un mesurat passe a què va respondre Gekas amb empenta i encert. És possible que la resolució del gol definisca les característiques que singularitzen a l'ariet hel·lé; un davanter programat per a respondre amb autoritat i amb pragmatisme quan es mou per l'interior de l'àrea rival. Gekas sacralitza eixe espai. Ho va demostrar amb un toc precís i precís que va liquidar definitivament el sentit d'una eliminatòria pràcticament unidireccional des del triomf aconseguit en terres escoceses.
Levante: Navas; Pedro López, Ballesteros (Héctor Rodas, m. 76), Navarro, Juanfran; El Zhar, Iborra (Pallardó, m. 79), Diop, Juanlu; Barkero (Míchel, m. 60); i Gekas.
Motherwell: Ranfolph; Kerr, Cummings, Page, Hammel (Francis-Angol, m. 71); Carswell (Humphrey, m. 67), Ojamaa (McHugh, m. 67), Lasley, Hetherington, Murphy; i Higdon.
Gols: 1-0. M. 71. Gekas, a centre de Juanlu.
Àrbitre: Clément Turpin