Succeïx que el futbol és, en infinitat d'ocasions, indesxifrable. I també podria afegir-se que resulta impredicible. En realitat, es tracta d'un joc, per la qual cosa l'atzar també té la seua quota d'incidència en el desenrotllament final. Molt pocs dels aficionats presents en les grades del feu d'El Reyno de Navarra, a la conclusió de la primera mitat, s'atrevien a pronosticar una victòria tan folgada i de tanta contundència com la conquistada pel Club Atlètic Osasuna en un segon acte replet de gols (4-0). Res pareixia aventurar un desenllaç de tals conseqüències en els quaranta-cinc minuts definitius per a la societat que dirigix des de la banqueta Juan Ignacio Martínez partint de les credencials exhibides amb anterioritat. El Levante es va mostrar com un equip compacte, aplicat i sever en tasques defensives, si bé va estar sense profunditat i amb el radar sense activitat en les antípodes del camp quan havia d'enfrontar-se a Andrés. No obstant això, tot va canviar en els primers instants de la segona fase. Armenteros va aprofitar un fatal error defensiu per a inaugurar el marcador. El partit va durar fins que Lamah va embocar un rebutge de Munúa després d'un tir a boca de canó de Llorente. En eixe moment, la confrontació es va convertir en un malson per a un llevant que va desaparéixer de la faç del terreny de joc.
A l'altura de la primera mitja hora de la confrontació, el Levante havia aconseguit part dels objectius que s'havia marcat en la intimitat del vestuari. Les emocions, eixe aspecte intangible, però determinant en l'evolució dels enfrontaments, pareixien tenallar a un grup que donava mostres i senyals d'ansietat en la plasmació del seu joc. Osasuna perdia infinitat de balons en zones compromeses del terreny de joc, un fet que repercutia en la psique dels seus jugadors, però també en la grada. Una sensació d'intranquil·litat impregnava al coliseu navarrés. L'esquadra de Mendilibar no s'expressava amb claredat. No hi havia convicció en el seu joc. I la tendència pareixia accentuar-se al pas dels minuts. Osasuna no trobava els ressorts oportuns per a acostar-se als dominis de Munúa amb claredat. La porteria blaugrana no va passar per moments d'incertesa amb les excepcions d'un llançament de falta que va resoldre Diop amb una aparició miraculosa o un tir llunyà de Timor que va reclamar una resposta contundent de l'arquer uruguaià.
Amb anterioritat, Juanfran, des d'uns quaranta metres, va tractar de sorprendre Andrés amb un obús teledirigit que es va anar ajustat per damunt de l'arc navarrés. El tir de Juanfran va meréixer major reconeixement per la valentia i per la precisió de l'acció protagonitzada pel lateral. Al Levante, en eixa fase de la confrontació, li va faltar un punt de clarividència i de paciència per a desarborar l'entramat defensiu local. El grup blaugrana va disposar d'unes quantes eixides diàfanes que no va resoldre amb autoritat. Potser la més clara va ser una contra monopolitzada per Nabil El Zhar. Martins va posar el turbo i es va portar als defensors en la seua carrera. L'atacant marroquí va decidir creuar sobre l'arribada de Barkero, però el servici es va quedar molt curt. El Levante capitalitzava el seu joc pel costat dret. Era un equip asimètric.
La pausa no estava entre les pertinences del bloc blaugrana. Les eixides es van convertir en autèntiques envestides dirigides cap a la figura de Martins. L'atacant mai va arribar a connectar amb els hòmens situats immediatament per darrere. Per ací es li va ser el partit al Levante. La sort de la cita va canviar en la represa. El Levante va aconseguir els vestuaris convençut de la seua superioritat, però la tornada al camp va ser traumàtic. Armenteros va traure profit d'una jugada enrevessada en l'interior de l'àrea. Timor va emergir amb aire de Mariscal des d'arrere. El baló va entropessar amb el pal i amb el cos de Juanfran abans de caure als peus d'Armenteros. El gol va canviar el disseny de la confrontació. Juan Ignacio va optar per rellevar Diop amb l'ingrés de Gekas. I va tractar d'enfortir l'atac amb la presència de Rubén i Pedro Ríos. En l'expedient ofensiu del Levante es pot incloure un acabament de Martins que va atallar Andrés. El Levante va anar cap a la vora contrària del terreny de joc desprotegint la seua rereguarda. Osasuna va entendre el disseny de la confrontació. L'equip de Mendilibar es va sentir molt còmode amb metres per davant per a posar en pràctica el contracolp. Lamah va afonar irremissiblement al Levante després de reblar sense oposició des de la línia de gol. El bloc blaugrana es va fondre. Els gols de Timor i Nino van engreixar una victòria excessivament contundent.
C.A. Osasuna; Andrés Fernández, Oier, Arribas, Lolo, Nano, Cejudo (Lamah, min 75), Annan (Raoul Loe, min 80), Timor, Armenteros, Nino i Llorente (Sola, min 86).
Levante; Munúa, Navarro, Barkero, El Zhar (Pedro Ríos, min 65), Iborra, Juanfran, Ballesteros, Michel (Rubén, min 73), Chris, Diop (Gekas, min 58), i Martins.
Àrbitre; Alfonso J. Álvarez Izquierdo. Va amonestar a Diop, El Zhar, Navarro, Oier, Nano
Gols: 1-0. M. 55. Armenteros. 2-0. M. 81. Lamah. 3-0. Timor de penal. 4-0. M. 90 Nino.