Potser va ser la metàfora de l'encontre. Barkero ancorat en el punt de penal amb la mirada fixada sobre Javi Varas. L'atacant va reeditar el ritual que acostuma quan s'enfronta als onze metres; una suau carrera, que ralentitza en el moment definitiu per a ajustar el cuiro, sense perdre de vista la figura de l'arquer del Celta que va decidir balancejar-se cap a la seua dreta. El baló amb suavitat va emprendre el camí contrari; cap al pal esquerre, si bé Barkero va ajustar tan mil·limètricament el cuiro que va anar fora de la porteria. Barkero; un autèntic especialista en la matèria; un futbolista amb una fiabilitat capital i suprema en la lluita de parers que establix una pena màxima va errar l'itinerari del gol. La imatge de Barkero amb les mans tractant d'amagar el seu rostre, com maleint la decisió adoptada, i a la busca d'una explicació que mai va arribar, es va convertir en un dels símbols d'un partit desangelat que va resoldre el Celta de Vigo amb un ajustada cabotada d'August en els primers compassos de la confrontació.

En realitat va ser una de les escasses accions ofensives de l'esquadra que prepara Abel Resino. El fet és simptomàtic de la classe de partit que es va desenrotllar sobre el verd de l'Estadi Ciutat de València. I no pareixia un duel exempt de condicionants per als dos equips que van competir sobre la gespa d'Orriols. Potser el partit adquiria un sentit molt més apocalíptic per a un Celta perseguit per les tenebres que determinen el llindar del descens. Per al Llevant l'encontre tenia un altre aire. M'encallat en els quaranta punts, pareixia la cita convenient per a liquidar, pràcticament i amb caràcter irrevocable, la permanència en Primera Divisió per quarta temporada entrellaçada. Dels dos axiomes presentats va triomfar el postulat defés, amb dents i ungles, per un Celta de Vigo que es va aferrar a la diana matinera d'August. Els tres punts concedixen una xicoteta treva a l'entitat gallega en la seua croada per mantindre la seua naturalesa intacta com a equip adscrit a l'elit.

El cel s'ennegria i la pluja va començar a descarregar sobre el feu blaugrana com si voldria metabolitzar-se amb l'ànima atordida i descompassada de les hosts llevantinistes quan va arribar el tant d'August. És una evidència que l'escenari va variar. El Celta va paréixer robar-li l'esperit al Levante. L´encontre començava a demandar algunes respostes que el Levante no va trobar. Almenys en el primer acte. Les notícies més encoratjadores arribaven des de les bótes de Barkero. El mitjapunta, reconvertit a l'eix de la medul·lar junt amb Iborra, va dibuixar dos sensacionals diagonals celebrades per la grada. No obstant això, al joc local li va faltar sensibilitat, inspiració i continuïtat. El Celta defenia el botí conquistat sense sentir-se massa exigit pel seu oponent. El Levante quedava desactivat en les proximitats dels dominis de Javi Varas. El bloc no va descobrir els espais pels quals esgarrar l'entramat defensiu del col·lectiu celeste. L'ansietat va devorar al bloc en alguns moments convertint el seu credo futbolístic en quelcom previsible. El pla del Celta era senzill; es va refugiar en les proximitats del seu porter per a tractar d'enganxar alguna contra en direcció cap a Keylor Navas.

La primera part del guió la va complir amb serenitat, si bé va perdre de vista la meta de l'arquer costa-riqueny amb l'excepció d'una arribada d'Iago Aspas que va resoldre amb fredor el porter. Les decisions adoptades per Juan Ignacio en el vestuari advertien de l'evolució del partit. El preparador va optar per Roger i Simao Mate per a trobar l'aplom i la consistència que demanda mudar un marcador advers. I per moments la grada va creure en eixa possibilitat, principalment quan va fixar l'atenció en el duel, entre psicològic i mental, dirimit entre Barkero i Javi Varas sense més armes que el baló sobre el punt de penal, però al Levante pareix que fins a la Deessa fortuna li ha abandonat. Barkero, un especialista, va errar i Javi Varas va rebutjar en l'últim sospir una volea de Simao Mate que anunciava una igualada que no es va materialitzar.