Málaga; Kameni, Weligton, Antunes, Camacho, Santa Cruz, Horta (Castillejo, min 73), Recio, Rosales, Sergio Sánchez, Luis Alberto (Amrabat, min 55) i Juanmi (Samuel, min 80).

Levante; Jesús, Toño, Vyntra, Rafael, Morales, Xumetra (Casadesús, min 79), Pedro López, Víctor Pérez, Sissoko (Héctor Rodas, min 63), Simao i Camarasa.

Àrbitre; Gil Manzano. Colegio Extremeny. Va amonestar amb groga a Recio, Rafael, Simao i Vyntra.

Hi ha empats que deixen després de de si un evident solatge d'amargor. I hi ha igualades que generen una certa sensació de llibertat sobre la psique malparada dels jugadors. Hi ha empats per a esbossar un diàfan somriure i hi ha empats per a aconseguir els vestuaris amb una profunda sensació de frustració. I ja se sap que en el futbol, i durant els partits, de vegades, els sentiments i les emocions són totalment dispars i extraordinàriament allunyats entre si. Alguna cosa així va succeir sobre el verd de l'Estadi de La Rosaleda. Cada un dels contendents va anar amb una percepció molt diferent de l'evolució del duel, però resulta inqüestionable que el punt compta amb un valor tremend per al grup que conduïx José Luis Mendilibar. El fet no admet ni dubtes, ni discussions després de saldar l'epifania de la competició amb dos derrotes consecutives que van llanguir la moral dels estaments granotes. D'ací l'influx del punt aconseguit. Hi ha empats per a créixer, per a augmentar l'autoestima, creure en les coordenades proposades i per a canviar dinàmiques i tendències que pareixen complexes de superar. Pot ser el cas, encara que per l'horitzó del feu del Ciutat de València emergix la figura titànica i devastadora del F.C. Barcelona. O potser per eixa raó, calga accentuar en gran manera el contingut del punt obtingut en terres andaluses davant d'un Màlaga molt més poderós del que puga paréixer a simple vista.

A vegades les aparences porten fins a l'engany. És cert que el bloc malagueny ha perdut llustre i vernís, si s'establix una comparativa amb el passat més recent, però això no significa que siga un equip dubitatiu. És cert que l'estela que desprenia la Lliga de Campions s'ha difuminat. De l'entorn blanquiblau han desaparegut noms amb pedigrí, però no és menys cert que compta amb un planter molt competitiu. El procés de reconstrucció generat invita a l'optimisme. Els jugadors de Gracia ho demostren sobre el verd en cada una de les confrontacions disputades fins a la data. En el col·lectiu gestat conjuguen vells rockeros com Santa Cruz, un perfil amb passat en les files del Bayern de Munic, amb gent com Luis Alberto, Juanmi, Recio o Horta. Camacho o Sergio Sánchez posen la pausa i l'experiència. El resultat ant esta amalgama és la configuració d'un bloc summament atractiu que adquirix un plus de perillositat major quan el baló travessa la medul·lar. La velocitat, el desvergonyiment i la verticalitat són components que el conjunt andalús es maneja i explora durant el recorregut de la confrontació. El Màlaga ho va demostrar amb fets cada vegada que el baló sobrepassava la línia de mitjans. Les seues bandes es convertixen en punyals difícils de neutralitzar. La prova va ser complexa per als integrants de la rereguarda granota.

I hi ha notícies positives en eixe àmbit. Toño va debutar mostrant serietat i consistència mentres que Héctor va retornar després de la lesió patida en les jornades finals del passat curs. I no cal oblidar Camarasa que va eixir indemne del repte que va suposar partir en l'eix de la saga. El Levante va afrontar dos partits completament distints en u. Jesús es va convertir en el nexe d'unió d'eixes dos mirades contraposades. L'arquer es va projectar en l'Estadi de La Rosaleda. Va completar una vesprada magnífica amb aparicions per tota la geografia del marc defés. La seua actuació va ser polièdrica. Jesús va destil·lar seguretat en els balons aeris, va volar fins a tots els racons més recòndits de la porteria per a traure manoples guanyadores i s'alió amb la sort i el travesser en l'acció més clara del Màlaga. Va sustentar l'entramat del Levante, principalment en el segon acte del duel quan l'esquadra de Mendilibar es va tornar més plomosa. El partit va ser alambinat en eixa etapa. Amb anterioritat, és a dir durant el primer capítol, va ser capaç de mantindre a ratlla al Màlaga. En eixa etapa es va mostrar més gosat i es va llançar cap als voltants de Kameni. Rafael es va enfrontar al porter africà en l'ocasió més evident per a l'equip blaugrana. No obstant això, el seu tir es va anar per damunt de l'arc del Màlaga quan apareixia Xumetra sense més companyia que la seua ombra per l'espai contrari de l'atac. El xoc va canviar en la represa. El Màlaga amb Amrabat va aconseguir doblegar al Levante. L'equip llevantinista va donar dos passos arrere per a arrecerar-se sobre Jesús. El Màlaga va posar a prova la consistència del Levante. Si no hi ha altre remei va xocar contra Jesús.